CIÈNCIANEMOPORTADA

Troben una galàxia germana a la Via Làctia que contradiu totes les teories existents

Comparteix:

“El que descobrim ens va deixar bastant perplexos”, va remarcar Simona Vegetti, de l’Institut Max Planck d’Astrofísica d’Alemanya.

Segons va publicar la revista científica “Nature”, la galàxia SPT0418-47 és sorprenentment semblant a la Via Làctia i resulta de gran interés perquè, donada la seua gran distància a la Terra, la llum que ens arriba ara d’ella ens la mostra en un estat inicial de la seua formació, amb una desena part de la seua edat actual, quan l’univers a penes tenia 1.400 milions d’anys.

Publicitat

Aquesta distant “germana”, malgrat que aparentment no té braços espirals, comparteix dues característiques essencials amb la Via Làctia: un disc rotatori i un gran grup d’estreles concentrades de manera compacta al voltant del seu centre, l’anomenada protuberància.


Segons un comunicat l’Observatori Europeu Austral (ESO), es tracta de la primera vegada que s’aconsegueix analitzar una protuberància en un estadi tan primitiu.

“Aquest resultat és una fita en el camp de la formació de galàxies, en mostrar que les estructures que observem en les galàxies d’espiral pròximes i en la nostra Via Làctia ja estaven fa 12.000 milions d’anys”, va explicar Francesca Rizzo, líder d’aquesta investigació i doctoranda en l’Institut Max Planck d’Astrofísica d’Alemanya.

Contradiu les teories existents

El descobriment és així mateix rellevant perquè SPT0418-47 no és en absolut caòtica, la qual cosa contradiu les teories que propugnaven que totes les galàxies eren turbulentes i inestables en els primers compassos de l’univers, sense les estructures que es troben habitualment en les més madures, com la nostra.

Publicitat

“El que descobrim ens va deixar bastant perplexos”, va agregar la coautora Simona Vegetti, investigadora de l’Institut Max Planck d’Astrofísica. “A pesar que s’estaven formant estreles a gran velocitat, i ser per tant el lloc de processos altament energètics, SPT0418-47 és el disc galàctic millor ordenat que s’ha observat en una fase inicial de l’univers”, va detallar.

Els models teòrics també apuntaven que una galàxia tan distant en l’espai i el temps hauria de ser ben diferent a la Via Làctia, però és realment “bastant similar a les galàxies més pròximes“, va remarcar el coautor de l’estudi, Filippo Fraternali, de l’Institut Astronòmic Kapteyn, de la Universitat de Groningen.

Els investigadors van advertir, no obstant això, que preveuen que SPT0418-47 evolucione fins a convertir-se en una galàxia molt diferent a la Via Làctia, dins de la categoria el·líptica.

Una lent gravitacional

Fins i tot els telescopis més potents són incapaços de permetre un estudi detallat de galàxies tan llunyanes com SPT0418-47. Però l’equip científic va superar aquest obstacle utilitzant una galàxia pròxima com un cristall d’augments.

Aquest efecte, anomenat lent gravitacional, consisteix a aprofitar la força gravitacional d’una galàxia intermèdia per a distorsionar la llum de la qual es desitja estudiar ampliant la seua imatge.

“Quan vaig veure per primera vegada la imatge reconstruïda de SPT0418-47 no el podia creure: el cofre del tresor s’obria”, graficó Rizzo. L’estudi d’aquestes galàxies distants, va subratllar l’ESO, és “fonamental per a la nostra comprensió sobre com les galàxies s’han format i evolucionat”. Analitzar-la és tornar a la infància d’aquestes galàxies.


Font: Clarín

País del Mar
Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

    També et poden interessar

    Comentaris tancats

    Més en:CIÈNCIA