BARBARIAFILOSOFIAINTERNACIONALPOESIAPORTADA

Què és la teologia de l’alliberament?

Comparteix:

La Teologia de l’Alliberament va sorgir en la dècada dels 60’s com un opció ètica per a la gent que es trobava en situació de pobresa a Amèrica Llatina. A grans trets interpreta els ensenyaments bíblics amb la intenció de fer costat a la reivindicació dels sectors més desprotegits per les institucions polítiques i econòmiques.

Algunes de les idees centrals de la teologia de l’alliberament es fonamenten en aquests set principis:

1. Opció preferencial pels pobres.
2. La salvació cristiana no pot donar-se sense l’alliberament econòmic, política, social i ideològic, com a signes visibles de la dignitat de les persones.
3. L’espiritualitat de l’alliberament exigeix homes nous i dones noves en Jesucrist.​
4. L’alliberament com a presa de consciència davant la realitat socioeconòmica llatinoamericana i de la necessitat d’eliminar l’explotació, la falta d’oportunitats i injustícies d’aquest món.
5. La situació actual de la majoria dels llatinoamericans contradiu el designi històric de Déu i és conseqüència d’un pecat social.
6. No solament hi ha pecadors, sinó que hi ha víctimes del pecat que necessiten justícia i restauració.
7. El mètode de l’estudi teològic és la reflexió a partir de la pràctica de la fe viva, comunicada, confessada i celebrada dins d’una pràctica d’alliberament.

El seu desenvolupament va ser un dels antecedents per al sorgiment de diversos moviments socials i fins i tot models teòrics que van reformular no sols l’Església, sinó algunes de les pràctiques més importants principalment de comunitats llatinoamericanes.

De la Teologia Europea a la Teologia de l’Alliberament
La teologia, que prové del llatí theos (Déu) i logos (raonament), és la reflexió i l’estudi filosòfic sobre els coneixements, atributs i fets relacionats amb Déu.

És un camp d’estudi molt complex i amb molts segles d’història, el desenvolupament de la qual ha tingut diferents matisos segons el lloc del qual ha partit. Per això, oferir una definició de la Teoria de l’Alliberament implica aproximar-nos a la seua història i el seu context.

La teologia a Amèrica Llatina

Els orígens més remots de la teologia a la regió llatinoamericana es troben en la conquesta espanyola, moment en el qual s’havia establit un model d’ordre social basat en una cristiandat bastant omisa davant les injustícies provocades per la colonització i per l’esclavitud.

En aquest context, va haver-hi sacerdots atents i sensibles a la pròpia complicitat del clergat en la reproducció de les desigualtats socials, així com davant el poc accés que tenia la gent més pobra a la pròpia Església. Ells van establir les primeres bases per a qüestionar les pràctiques de l’església i d’un catolicisme colonial, que posteriorment i en el context europeu van continuar desenvolupant-se.

Amb els moviments d’independència llatinoamericans, l’Església va entrar en una profunda crisi. La comunitat va quedar dividida entre els qui secundaven, o fins i tot lluitaven per la independència, i els que no; procés que finalment no va estar del tot consumat després de les lluites llatinoamericanes, amb la qual cosa, ha continuat desenvolupant-se en diferents facetes al llarg del temps.

Teologia i lluites socials

Entrat el segle XX, una bona part del catolicisme llatinoamericà va començar a reconéixer diversos dels problemes socials pels quals travessava la regió, amb el que un sector de l’Església va començar a crear aliances amb moviments i lluites socials a favor dels més desprotegits.

En la dècada dels 60s, i enfront de les crisis polítiques i econòmiques que es van aguditzar en llatinoamérica, així com davant les transformacions de l‘Església Catòlica en aquestes zona, la societat i un sector important del catolicisme es van entrellaçar.

Així, en la dècada següent, aquest sector es posiciona com un dels principals promotors per a la transformació de diferents problemes d’ordre social que estaven generant molta pobresa. Van començar a qüestionar la premissa que Déu i l’Església poden arribar a totes parts, independentment de la situació social i la condició econòmica.

Entre altres coses van qüestionar la concentració del catolicisme en les grans urbs, així com diverses pràctiques de l’església que assemblen als seus representants, amb els representants polítics i econòmics que dividien a les societats entre pobres i rics. Novament va haver-hi els qui es van adonar que l’Església estava participant com a aliada de les desigualtats socials.

L’auge de la Teologia de l’Alliberament

Especialment al Brasil, una bona part de l’Església va començar a qüestionar de manera important les condicions socials, fins i tot la pròpia classe política començava a cridar a la injustícia social “el gran pecat”.

A partir d’això, van començar a generar-se estratègies locals per al desenvolupament del camp, que van ser útils almenys en inici, i que sobretot van influir en la radicalització de la classe mitjana, que començava a secundar de manera important a la classe obrera. En aquest context apareix, per exemple, el moviment d’alfabetització per a adults de Paulo Freire i la seua pedagogia de l’oprimit.

Temps després, i diferents matisos, la Teologia de l’Alliberament s’estén cap a Cuba, després Veneçuela, Guatemala, el Perú i altres països de la regió, amb el que fins i tot, el govern estatunidenc en torn va llançar una “Aliança per al Progrés”, que prometia ajudes per al desenvolupament social (encara que també desplegava cossos policials per a contindre les guerrilles). Amb això mateix una part de l’Església va quedar unida amb partits demòcrates en la implementació d’ajudes socials.

En suma, les revolucions socials començaven a tindre a veure amb les reflexions teològiques, la qual cosa va aguditzar encara més la crisi de l’Església tradicional. Un sector important de l’Església no es trobava tant en la política, com en l’acció social directa, en projectes comunitaris per al desenvolupament. Aquesta era la Teologia de l’Alliberament.

De l’acció social a l’acció política i altres límits

La Teologia de l’Alliberament es va trobar també amb alguns límits, precisament en reconéixer que la pobresa és un problema estructural que requereix accions polítiques des del més bàsic.

A partir d’ací, la Teologia de l’Alliberament va haver de vincular-se directament amb compromisos polítics, i posteriorment econòmics. Per exemple, van sorgir diferents moviments socials-teològics. Així, quan es proclama el document Concili Vaticà II, iniciativa de reforma de l’Església que va marcar el segle XX, on entre altres coses se li donava un paper més actiu als fidels i més modest a l’Església, els teòlegs llatinoamericans van enfortir la seua mirada crítica i la van enfocar cap als problemes de la regió.

És a dir que, el subjecte de la teologia ja no era res més l’individu, sinó l’articulació crítica del teòleg amb la comunitat creient, especialment les comunitats en pobresa.

També per això es coneix com a Teologia Llatinoamericana de l’Alliberament, perquè en haver posat el focus en els problemes propis d’Amèrica Llatina s’havia establit una ruptura important amb la matriu europea. Fins i tot va haver-hi els qui es van fer dir “Bisbes del Tercer Món” o “Moviments de Sacerdots per al Tercer Món”. Ells mateixos eren els qui empraven la paraula “alliberament”.

Els sacerdots havien de tindre un compromís amb la transformació de la societat, en contra de les violències estructurals i institucionals globals. La pobresa comença a ser compresa com una qüestió que té a veure amb Déu, i la seua solució també.

El seu desenvolupament posterior es va estendre en diferents branques i cap a reflexions en contextos fora d’Amèrica Llatina. Més recentment s’ha desenvolupat en articulació amb el feminisme, la teoria marxista i també al voltant de la pregunta sobre la victimització constant de les persones en situacions vulnerables, és a dir, sobre la necessitat de reconéixer a la gent en situació de pobresa com a agents, i no sols víctimes, en les estructures socials.


Font i foto: psicologia y mente


Referències bibliogràfiques:
Dussel, E. (1997). Teologia de l’alliberament. Transformacions dels supòsits epistemològics. Theologica Xaveriana, 47: 203-214.
Nebot, J. (1988). Teologia en un món sufriente. La teologia de l’alliberament com “Intelllectus Amoris”. Revista llatinoamericana de teologia. Recuperat 26 d’abril de 2018. Disponible en http://redicces.org.sv/jspui/bitstream/10972/1270/1/rlt-1988-015-c.pdf
Berryman, P. (1989). Teologia de l’Alliberament. Els fets essencials entorn del moviment revolucionari a Amèrica Llatina i altres llocs. Recuperat 25 d’abril de 2018. Disponible en http://www.mercaba.org/sanluis/teologia/berryman.teolog%C3%ADa%20de%20la%20Liberación.pdf
Lois, J. (1986). Teologia de l’alliberament. Opció pels pobres. Iepala: Madrid
TÒPICS
CULTURA
SOCIETAT
POLÍTICA
RELIGIÓ

País del Mar
Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

    També et poden interessar

    Comentaris tancats

    Més en:BARBARIA