ARQUEOLOGIAARQUEOLOGIA SUBAQÜATICAARQUEOLOGIA TERRESTREBARBARIAHISTÒRIAPORTADAVALÈNCIA

Portum Sucrone: una finestra al Xúquer romà

Comparteix:


PORTUM SUCRONE: UNA FINESTRA AL XÚQUER ROMÀ

Existeixen llocs màgics on el temps es va detenir fa molt. Càpsules on l’obscuritat i el silenci han protegit les restes d’un passat quasi oblidat per tothom. Un d’eixos llocs és Portum Sucrone, l’ancoratge històric de l’actual Bahia de Cullera i refugi dels vaixells des dels inicis de la navegació al mediterrani fins als nostres dies.
Però la història d’aquest racó del Mare Nostrum es remunta fins a la guerra entre la segona República de Roma contra la Ciutat de Cartago. Ambdues urbs es disputaven el domini del mar mediterrani en una lluita a mort en la qual es decidiria el destí del món antic occidental.
Al davant de l’imperi nord-africà estava l’invicte Anibal Barca, que després conquerir la ciutat d’ArseSaguntum ―l’actual Sagunt (València)― es va llançar contra la península Itàlica travessant els Alps amb elefants i un variat exèrcit de mercenaris i tropes de cartaginesos veterans.
En mig del conflicte, un jove general romà anomenat Publio Cornelio Escipió es va enfrontar al gran Anibal duent la guerra a territori conquerit pels cartaginesos. Així, la península Ibèrica es convertí en l’escenari principal del conflicte.
Els romans aplegaren a Tarraco (Tarragona) i marxaren al Sud cap a Cartago Nova (Cartagena) per a destruir per complet el control cartaginés sobre les mines de metall hispànic i tallar la línia de subministraments d’Anibal.
La marxa va ser esgotadora, però Escipió va ordenar als legionaris detenir’s o construir un campament d’abastiment al Nord del riu Sucro (Xùquer). Allí, les tropes descansarien y tornarien a marxar cap a la ciutat enemiga en noves forces.
La resta és història: Publio Cornelio Escipió, el futur Escipió l’Africà, va prendre Cartago Nova i els legionaris de Sucro es van amotinar per falta de pagaments. El general romà va castigar als líders de la rebel·lió matant-los i perdonant a la resta de soldats.
Escipió continuà la seua guerra i el campament de Sucro prosperà, convertint-se en un important punt de control del territori que, en el temps, va desaparéixer de la història per a caure en l’àmbit del mite.
L’únic que sabem en seguretat d’aquell important enclavament és que es tractava d’un punt en la ruta comercial fluvial del Xúquer, que unia l’interior de la Hispània romana i les rutes marítimes mediterrànies. El punt de connexió entre aquests dos mons, el terrestre i el marítim, hauria sigut un transitat port a la desembocadura del riu Xúquer. El port era conegut com a Portum Sucrone i, amb els segles, entorn d’ell aniria creixent una població que algun dia seria l’actual Cullera.
És ací on accelerem la màquina del temps per a aplegar als anys 2014 i 2015, quan el bussejador José Antonio Puig va donar part a l’arqueòleg municipal de CulleraKike Gandia, d’unes troballes identificades en les eixides que realitzava a la Bahia de Cullera com a president del Club de Busseig Delfín.

Els primers anys els van dedicar a realitzar sondejos per a conéixer millor el potencial arqueològic del lloc. No van tardar molt a adonar-se que es trobaven enfront d’un ancoratge molt antic, on descansaven restes de totes les èpoques però sobretot d’etapa romana.
Així va nàixer el projecte Portum Sucrone, que des d’aquelles dates fins hui ha dedicat la seua activitat a descobrir els secrets que s’amaguen baix les aigües de Cullera. Ceps, ancores, àmfores i llastrades són les restes que més representació tenen al jaciment, però també s’han fet troballes encara més esclaridores.
Pel que fa a la mítica Sucro, els descobriments de Portum Sucrone van tornar a reviscolar l’interés de molts experts per tal de descobrir la seua ubicació exacta. A les últimes dècades, s’ha dit que Sucro està baix les cases d’Alzira o de Sueca, encara que també hi havia altres localitats candidates a ser el llegendari campament d’Escipió l’Africà.
En aquest context, a finals de 2019, els arqueòlegs municipals Kike Gandia (Cullera), Asunción Martinez (Requena), Ángel Velasco (Xàtiva), Juan José Castellano (Enguera) i l’arqueòleg Salva Pardo (Universitat de València) van realitzar una excavació al terme municipal d’Albalat de la Ribera.
Les troballes d’aquesta campanya arqueològica van revelar que en eixa localitat ubicada al marge nord del riu Xúquer n’hi ha restes d’un poblament d’època romana. Encara mes, baix els murs llatins s’han trobat proves de què la localitat ja existia en època ibera.
Encara no podem afirmar res, però en els pròxims mesos l’equip d’investigació tornarà a Albalat de la Ribera per a intentar descobrir la veritat d’aquest misteri d’una volta per totes. Quan el mar ho permeta, l’equip de Portum Sucrone també es llançarà a l’aigua per a iniciar uns treballs d’excavació en els quals tenen moltes esperances, pel potencial arqueològic del jaciment.
Una prova més del potencial del patrimoni arqueològic com a eina de vertebració territorial, capaç d’unir esforços de moltes localitats per a esclarir un dels misteris que encara pesen sobre el passat del Xúquer i del seu entorn.
De poder confirmar les nostres sospites, tant Portum Sucrone com Sucro donarà molt que parlar en els pròxims anys. En la nostra mà està, ser conscients del potencial cultural, social i econòmic que, una vegada mes, ens ofereix l’autèntica riquesa natural del territori valencià: la cultura i la història.


 

Ximo Soler
Historiador valencià i gestor de patrimoni cultural, ferventment compromés amb la divulgació i la cultura marítima com a element transmissor de valors i percutor de desenvolupament social.

    També et poden interessar

    Comentaris tancats

    Més en:ARQUEOLOGIA