CANVI CLIMÀTICMARMEDI AMBIENTPORTADAPOSIDONIA

La foto de Groenlàndia de Rasmus Tonboe que mostra els nivells de desglaç més grans de la història

Comparteix:
  • Ha sigut difosa per investigadors de l’àrtic que recorden que la capa de gel flotant és fonamental per a la vida de les comunitats de l’illa
  • És la primera vegada en la història des que es tenen dades que el desglaç aconsegueix un nivell tan elevat al juny

Set gossos s’endinsen en el mar i caminen sobre l’aigua arrossegant un trineu. El primer pensament és: “això és Photoshop”. Però no. És juny de 2019 a Groenlàndia.

La imatge difosa en xarxes socials per Rasmus Tonboe i presa per l’investigador de canvi climàtic Steffen M. Olsen reflecteix a la perfecció els efectes de la crisi climàtica que afecta al planeta. En aquest cas, en la part septentrional del globus terraqüi.

Es tracta de la primera vegada en la història des que es tenen dades en què el desglaç a Groenlàndia aconsegueix uns nivells tan alts abans de l’arribada de l’estiu, segons mostra la informació del National Snow & Hisse Data Center (NSIDC).

Gràfic que mostra l’extensió del desglaç en la superfície de Groenlàndia en 2019 respecte a altres anys

En la fotografia, la part superior de la banquisa –la capa de gel flotant que caracteritza l’illa–, s’ha fos pel que fa l’efecte que els gossos caminen sobre l’aigua.

Olsen ha aprofitat la difusió de la imatge per a destacar la importància d’aquesta capa gelada en la vida dels groenlandesos. “Les comunitats de Groenlàndia depenen de la banquisa per al transport, la caça i la pesca”, explica en el seu compte de Twitter i fa una crida per a millorar la predicció a l’Àrtic davant “esdeveniments extrems”.

Aquest fet no és anecdòtic a la regió. Els mesuraments al final de l’estiu passat van marcar un altre un mínim històric anual. La NSIDC mostrava que l’extensió de gel marí de l’oceà Àrtic al setembre se situava en 4,59 milions de km2 enfront dels 7 milions de 1979.

Un problema que no para de créixer

El problema de l’augment del desglaç no solament es compta en extensió. Un dels problemes és la major fragilitat que té el gel jove, més fàcil de fondre, enfront del gel antic, segons explica Raúl Rejón.

El calfament en els pols posa en risc, a més, la supervivència del permafrost, és a dir, de la capa del terreny que està sempre congelada. Un possible desglaç d’aquesta capa suposaria l’alliberament d’importants quantitats de CO2, procedents de la descomposició de plantes mortes atrapades en el gel, una vegada isqueren a la superfície. D’ocórrer, els científics calculen que s’alliberarien 1.500 milions de tones anuals de CO2, l’equivalent a les emissions de carboni procedents de combustibles fòssils alliberades pels Estats Units en tot un any.


Font i foto: El diario.es

País del Mar
Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

    També et poden interessar

    Comentaris tancats