CORONAVIRUSPORTADAPOSIDONIASALUT

Li Lenjiang, la científica que va tancar Wuhan apunta per què el coronavirus mata més a Espanya, Itàlia i Nova York

Comparteix:
  • L’equip de Li Lenjiang detecta mutacions que fan el virus més letal i contagiós
  • Identifiquen aqueixos ceps més agressius amb les quals circulen per Europa i Nova York
  • L’estudi és limitat i està pendent de revisió, però el signa una de les científiques més respectades de la Xina

Una de les científiques més prestigioses de la Xina, Li Lenjiang, la persona qui va insistir a les autoritats perquè tancaren Wuhan, signa un estudi centrat en la capacitat del SARS-CoV-2 per a mutar i en l’efecte d’aquestes transformacions del virus en les persones.

 

La variabilitat del virus des del començament del brot a la Xina fins a les mostres detectades en circulació a Europa o els Estats Units és coneguda, però no s’havia vinculat cap mutació amb un canvi en la capacitat del virus a l’hora d’infectar cèl·lules i danyar la salut dels contagiats. Aqueixa informació és clau per al desenvolupament de medicaments i vacunes.

L’equip de Li en la Universitat de Zheijiang ha reproduït en laboratori com aqueixes diferències poden fer que uns ceps del virus siguen més mortals i contagioses que unes altres.

Van seleccionar mostres d’11 pacients, en principi una base limitada per a extraure conclusions fermes.

  • L’equip va trobar entre una i cinc mutacions en cada mostra.
  • Van infectar cèl·lules en laboratori amb aqueixes mostres per a comprovar els efectes de cada cep.
  • Els ceps més perillosos van incrementar la càrrega viral 270 vegades més que les més febles.
  • A més, mataven a les cèl·lules amb més rapidesa.
  • La raó era l’alteració de la proteïna S, la de la corona característica del virus que li permet envair cèl·lules.

Els ceps més agressius, a Europa i Nova York

El següent pas de l’estudi era comprovar les regions del món per les quals circulen les mutacions analitzades o unes altres tan similars que formen part de la mateixa família.

  • Van recórrer a la base de dades GISAID, amb 11.000 virus SARS-CoV-2 de tot el món seqüenciats.
  • Els ceps més agressius del seu estudi són semblants a les seqüències de virus identificades en pacients de tota Europa.

Les més controlables abunden en el brot original dels Estats Units en l’estat de Washington, però les de Nova York semblen tindre procedència europea, segons els genomes estudiats des de mitjan febrer.

Diversos països europeus, com Espanya, Itàlia, Regne Unit, França i Bèlgica, registren les taxes de mortalitat més altes. Diverses causes ho poden explicar; però ningú havia apuntat que entre elles poden figurar les mutacions del virus.

Aquesta investigació és una nova demostració de la importància de la base de dades GISAID per a lluitar contra el coronavirus. Quan un virus entra en un hoste, en replicar-se, les seues còpies no són exactes. Es produeixen canvis genètics, la majoria sense conseqüències; però fins i tot és aqueixos casos aquesta informació permet traçar l’arbre genealògic dels diferents ceps des del primer cas en Wuhan.

Així se sap, per exemple, quan un cas és importat i quan hi ha contagis locals i, per tant, pot ser necessari tornar a restringir la mobilitat per a evitar un rebrot.

Una “deessa” per als xinesos

Li Lenjiang proposa en la seua nova investigació examinar aquestes mutacions, a més, per a desenvolupar tractaments específics que tinguen en compte els canvis funcionals, quan n’hi haja, en cadascuna d’elles. “La diversitat dels ceps del virus està encara menysvalorada”, assegura.

Aquest estudi encara no ha sigut revisat, però qui el signa és ja una llegenda a la Xina. Aquesta epidemiòloga de 73 anys va demanar viatjar a Wuhan el 17 de gener per a examinar la situació. Va arribar l’endemà i el 19 de gener a la vesprada va recomanar les pioneres mesurades d’aïllament per a aquesta ciutat d’11 milions d’habitants.

Moltes autoritats van dubtar. Ella va insistir i va llançar el seu últim advertiment: si no es decretava la quarantena abans del 24 de gener, la situació seria explosiva en tota la Xina, pels viatges de l’any nou piga. El dia 23 a les 2 de la matinada li van fer cas.

Ella llavors va demanar quedar-se en Wuhan per a salvar vides. Va provar teràpies amb retrovirals i va desenvolupar un sistema de diàlisi específic per a depurar la sang.

En centrar-se no sols en els respiradors, sinó en la fabricació d’un renyó artificial, va fer ja llavors alguna cosa que ara destaquen articles en The Lancet o Science: el coronavirus no danya només els pulmons, sinó molts altres òrgans (“del cervell als peus”, ressalta Science) perquè ataca cèl·lules dels vasos sanguinis.

Quan Li es va anar de Wuhan, en l’aeroport es corejava la paraula “deessa” per a rendir-li honors.

Molts dubtes

Les mutacions no són l’única causa possible en les diferències en la mortalitat del virus entre països, suposant que les dades oficials en aquest moment permeteren fer comparacions homogènies.

Són fonamentals les incidències d’altres malalties i la piràmide d’edat de cada població. També els diferents perfils genètics més comuns en diferents regions poden generar respostes diferents al virus. I, per descomptat, és clau en quina mesura es veu pressionat un sistema sanitari.

Però els estudis van aportant coneixements que indiquen camins per on continuar investigant. En el de Li Lenjiang, per exemple, es comenta el cas enigmàtic d’un dels pacients. Va registrar diverses mutacions consecutives, alguna cosa estranyíssim, i la seua evolució també ho va ser: va estar donant positiu durant 45 dies. Una altra qüestió més que analitzar.


Font i foto: Nusdiario 

País del Mar
Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

    També et poden interessar

    Comentaris tancats

    Més en:CORONAVIRUS