BARBARIACOMERÇILLES BALEARSLITERATURANOTÍCIESPORTADA

Les llibreries inicien el seu èxode del centre de Palma

Comparteix:
[vc_row][vc_column][vc_column_text]Les llibreries de Palma són el perfecte termòmetre de la conjuntura que travessa el xicotet comerç: es defensen de la gentrificació, estan vivint mudances d’un local a un altre per l’encariment dels locals i a més, després de suportar els colps del llibre electrònic i Amazon, ara contemplen la irrupció de grans cadenes nacionals com Fnac (que va obrir el mes de novembre passat) o l’imminent aterratge de la Casa del Llibre, del grup Planeta, per a febrer. I tot això mentre la lectura competeix amb colossos digitals: Netflix, HBO i les xarxes socials van restant minuts i hores de lectura.

Segons l’últim informe de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL), més de la meitat de les llibreries d’Espanya facturen menys de 90.000 euros a l’any i un 23,6% no arriba als 30.000 euros anuals.

El llibreter de Palma s’està adobant davant aquest panorama, si més no desesperançador, i va creant noves estratègies de supervivència. A grans mals, grans remeis. Enfront de lloguers de fins a 2.000 euros mensuals, la mudança es converteix en la millor arma per a esquivar-los. I ací el Casc Antic perd, on a penes les grans ensenyes poden suportar aquests preus.

Transvasament

El primer d’ells: l’encariment del preu dels locals. A mesura que ha anat pujant la mensualitat, els llibreters s’han anat movent des del Casc Antic cap a l’Eixample. Baobab va ser dels primers en aquesta migració: des de Carnisseria fins als voltants de la plaça Fleming. Després va ser el torn de Literanta, en el mateix carrer, Metròpolis (de la plaça de l’Obelisc fins a Reina María Cristina) o Llibres Ramon Llull (de Argenteria a Geranis). Llibrería Lluna també es va mudar a un local en general Riera. Tal com assenyala Maria Barceló, presidenta del Gremi de Llibreters de Mallorca, «a l’Illa es manté el nombre de llibreries. Després del tancament d’unes han aparegut unes altres. I les llibreries s’estan actualitzant: es fan moltes presentacions de llibres, tertúlies, tallers d’escriptura i fins i tot concerts», diu Barceló. Aquests comerços, doncs, són un revulsiu dins del panorama cultural de Palma.

D’altra banda, els llibreters es topen amb «molta gent que compra en Amazon però després ha d’anar fent viatges per a canviar el llibre. Els llibres, a més, tenen un preu oficial. En qualsevol lloc valen el mateix. Com a molt, una rebaixa del 5 per cent que apliquen les editorials o en ofertes especials de 6,95 euros en els llibres de butxaca», diu Barceló. El famós Black Friday no existeix en el món del llibre i «Amazon no rebaixa. És l’editorial qui ho fa», assenyala la presidenta del gremi de llibreters, que dubta de la comoditat d’aquesta forma de compra, encara que «igual serveix per a llibres difícils de comprar, com els autoeditats».

Les vendes també entenen d’idiomes i edats. La literatura infantil es reparteix la quota d’un 70 per cent en català i un 30 per cent en castellà, que s’iguala als huit anys, quan puja al 60 per cent en aquest últim idioma. En el cas dels adults, es reparteix entre un 60 i 40 per cent, amb desavantatge per al català.

Altres llibreries ni s’immuten davant les grans cadenes. «Solen vendre best sellers, que quasi no venem, i títols de gran difusió, com els premis Planeta o autors com Megan Maxwell o Pérez Reverte, dels quals veníem algun», explica Francesc Sanchís, propietari de Embat, especialitzada en Ciències Socials i literatura de nivell «mig-alt en català i castellà». O Quars, «que es dedica a llibres de dret i empresa, tècnic, medicina i de creació més suau». Sanchís és un veterà del sector, que porta 41 anys al capdavant de la seua llibreria. «Les vendes han baixat moltíssim, com el nivell de lectura. Hi ha lectura de coneixement, per a parlar amb amics. Però poca gent es deixarà sorprendre en la llibreria». Més que el llibre electrònic, Sanchís ha notat la irrupció d’Internet «que va afectar recopilacions de coneixement com a enciclopèdies i diccionaris, que han sigut substituïts per Wikipedia i Google. Ja no es venen diccionaris».

La compra de llibres també va per gèneres: si elles lligen ficció i poesia, ells es decanten per llibres professionals, de política o legals: «Ningú sabia dret i ara tots entenen», diuen amb sorna Sanchís.

Davant les xifres de facturació de les llibreries reflectides per CEGAL, Sanchís adverteix que «hi ha molta gent que crea subocupació en aquestes botigues. Hi ha llicenciats que prefereixen obrir una llibreria pròpia que treballar 40 hores amb sous de 700 euros. Però ací l’important és augmentar l’índex de lectura en paper».

Per part seua, Álex Volney, de Llibres Ramon Llull, es mostra satisfet després de la seua mudança als Geranis: «Els polítics estan acabant amb el barri antic i ací, prop de l’Olivar, rebem a molts clients que vénen de la Part Forana». Alguna cosa es cou perquè allí estan Embat i la recent Insula Literària.

Miquel Ferrer, de Rata Corner, reconeix que s’ha mudat prop de Blanquerna «no pel preu del lloguer, sinó per a gaudir d’un espai més gran. En Blanquerna hi ha molt xicotet comerç i no hi ha franquícies ni turistes».

L’arma del llibreter independent és l’atenció personalitzada i una agenda cultural que atraga lectors/compradors.


Font: últimahora Foto: Facebook Rata Corner[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

País del Mar
Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

    També et poden interessar

    Comentaris tancats

    Més en:BARBARIA