ALACANTARQUEOLOGIAARQUEOLOGIA SUBAQÜATICAARQUEOLOGIA TERRESTREBARBARIANOTÍCIESPORTADA

Les cordes trobades a la Marina Alta, amb 12.700 anys d’antiguitat, són les més antigues d’Europa

Comparteix:
[vc_row][vc_column][vc_column_text]
  • Troben a Castell de Castells les cordes trenades més antigues d’Europa, de fa 12.700 anys
  • Un equip de la Universitat de València ha realitzat el descobriment en Els Coves de Santa Maira

La tradició de l’artesania a la Marina Alta ve d’antic.

En la prehistòria, ja es trenaven cordes i es feia cistelleria com després ho van fer les artesanes dedicades a la “llata” i la “barxes”. Un equip de la Universitat de València (UV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha demostrat l’ús de fibres vegetals durant el Paleolític final en Els Coves de Santa Maira (Castell de Castells, Marina Alta), amb la datació directa més antiga d’Europa per a un objecte fabricat sobre fibres trenades: 12.700 anys abans del present.

Es tracta de fragments de corda trenada i d’empremtes de cistelleria sobre argila. Els investigadors també han donat a conéixer les primeres evidències sobre l’ús de contenidors fabricats a partir de cistells recoberts d’argila.

El treball, publicat en la revista acadèmica ‘Vegetation History and Archaeobotany’, analitza tant l’espècie utilitzada per a obtindre cordes trenades, el seu tractament i preparació, com el seu ús per a fabricar artefactes més complexos com a cistelles i contenidors, detalla la Universitat en un comunicat.

Aquests materials, datats de fa uns 13.000 anys, s’han utilitzat àmpliament entre les societats històriques, però es desconeixia el seu ús en la Prehistòria. Per tant, és una aportació important al coneixement de l’ús de materials peribles entre les societats caçadores-recol·lectores-pescadores del Paleolític europeu, destaca J. Emili Aura, catedràtic del departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.

La conservació de fibres vegetals d’aquesta antiguitat requereix d’unes condicions de preservació particulars, com la dels fragments d’argila amb empremtes de cistells l’exposició dels quals al foc ha possibilitat la seua conservació. Són contenidors amb una antiguitat supera en 5.000 anys la de les primeres ceràmiques neolíticas del Mediterrani occidental.

L’anàlisi de les fibres vegetals ha permés identificar les restes com a pertanyents a una monocotiledònia, probablement del grup de les gramínies i molt similar a l’espart. Les seues fulles van ser trenades per a fabricar cordes amb les quals es van poder elaborar un gran nombre d’artefactes de diversos usos.

CORREGIR UN BIAIX HISTÒRIC

Les dades de Santa Maira permeten “començar a corregir un gran biaix: Pensar que només els materials que es conserven millor, com la pedra, l’os o la petxina, van ser els més usats és un error. Aquestes evidències demostren que altres materials i tècniques degueren tindre un ús ampli i aplicacions diverses: cistelles, motxilles o calçat”, explica el també director del projecte d’excavacions.

Aquest biaix també afecta a la importància atribuïda a aquestes tècniques durant el Paleolític. També incideix en el caràcter de l’activitat de trenar corda i els seus possibles autors, ja que “en societats històriques va ser una tasca estacional desenvolupada en gran manera per dones”.

En concret, els materials analitzats indiquen la fabricació d’objectes de cistelleria mitjançant cordes, sense descartar la possible elaboració de teixits. Els fragments de fang amb empremtes permeten plantejar la hipòtesi que es tracta de cistells que van ser recoberts amb fang, que van poder ser utilitzats per a la conservació de líquids o per a la cocció.

El seu descobriment obri així preguntes com la relació de les cordes i contenidors amb la resta de tècniques i materials trobades en el jaciment o amb la paleoeconomía d’aquests grups i els seus sistemes d’assentaments.

L’equip està format per Aura, Yolanda Carrión (investigadora Ramón y Cajal), Guillem Pérez (CSIC i UV) i Carles Miret i C. Carlos Verdasco, investigadors formats en la Universitat. També Jesús F. Jordá, de la Universitat Nacional d‘Educació a Distància (UNED), i Joan R. Vaig seguir (Museu Valencià d’Etnologia).

La investigació s’ha realitzat dins d’un projecte finançat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana, en el projecte ‘AICO 2018-125’.


Font: Levante Fotos: Springer [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

País del Mar
Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

    També et poden interessar

    Comentaris tancats

    Més en:ALACANT