BARBARIACORONAVIRUSEDUCACIÓNEMONOTÍCIESOPINIÓPORTADATECNOLOGIA

L’educació tecnològica davant el coronavirus

Comparteix:

 

Ja fa cinc anys que vaig començar un nou camí professional. Vaig deixar la banca i el sindicalisme perquè configuraven un ambient tòxic del qual volia fugir. La idea era dedicar-me a la comunicació social i dalt o baix ho he aconseguit.

Des del principi del rebirthing vaig voler dedicar el meu temps a la nova era d’Internet. Internet havia canviat la meua vida. Internet ho canvia tot. És la meua frase preferida. Internet ho canvia tot perquè no és una tecnologia només. És un canvi de model social de comportament.

En eixa línia he intentat llegir i informar-me de les penúltimes (in)formacions sobre el tema. Penúltimes perquè les últimes només les tenen ara els xiquets i joves. Com a adult només puc arribar a les penúltimes mínimament consolidades. De fet, fa uns dies vaig obrir-me TikTok com sempre per curiositat.

Encara no he dit Coronavirus i per tant tinc el risc de perdre l’atenció de qualsevol persona que haja entrat per clickbait. L’atenció humana no passa ja de 30 segons en àmbits virtuals. Per tant, anem a la pregunta… que té a veure tot açò amb el Coronavirus?

Durant tot este temps he predicat en el desert respecte a la necessitat d’incorporar la tecnologia a tots els àmbits socials, de domesticar-la, portar-la a l’àmbit domèstic, de conviure amb ella de manera pensada i serena. He fet jornades de formació a les que no ha vingut més que una part molt mínima d’adults i xiquets obligats. He escrit articles. He fet guies didàctiques. Escoltes de Youtubers. Xarrades sobre gaming responsable i conscient. APP d’aprenentatge. En fi… he dedicat molt de temps a parlar de com la tecnologia ben usada és una gran ferramenta de coneixement i de convivència. Lluitar contra la tecnofòbia generalitzada (a dreta i esquerra) no ha sigut fàcil. Les pantalles semblen un problema però poden ser una solució.

Per tant, disculpeu-me que aprofite un moment tan delicat per a tindre unes línies de glòria. El Coronavirus és un virus. Significa que es transmet per contacte físic. I la prevenció passa per no tindre contacte físic social. Reduir el contacte social amb la nova etapa climàtica que sembla ja inevitable serà una necessitat. No és una valoració, és una informació.
En definitiva ara ens vindrien molt bé alguns dels actes que he intentat impulsar en els últims cinc anys:

 

  • Ús de xarxes socials de manera crítica i responsable. La crisi vírica ha demostrat que l’instrument de comunicació social més important de la història serveix per a crear histèria i per a crear disciplina i control. El comportament de països com ara Itàlia inclou tanta responsabilitat com irresponsabilitat. Ara està passant amb Madrid i el comportament dels seus habitants. Són tant responsables com irresponsables. Les xarxes socials també han sigut omnidireccionals. Per tant i com hem intentat explicar en les jornades EducaTics (Sagunt i Rocafort) només cal pensar el seu ús i la seua utilitat i ensenyar a usar-les des de ben menuts. Cal saber que els grups de whatsapps són un risc massa elevat i cal exigir una reformulació que no siga empresarial. Cal saber que els algorismes i la brevetat potencien el fanatisme i el pensament curt. Els algorismes no són neutres i cal regular-los.
  • Regulació de Youtube per a evitar la imbecil·litat d’alt seguiment. En moments com l’actual cal fugir del paradigma tecnològic (com més extrem més visible) per substituir-lo. Cal regular tots els perfils virtuals amb més de 100.000 followers amb exigència de responsabilitat de continguts i control. Siguen de gaming, de maquillatge, de ASMR o de paròdies. Si tens més de 100.000 subscritors ets un mitjà de comunicació.
  • Aprendre ferramentes de treball virtual. Ús de la videoconferència. Reducció de les reunions presencials amb informació virtual. Capacitat de síntesi escrita. No ús de copiar i apegar. Comentari de text per entendre adequadament els textos escrits i audiovisuals.
  • Aprendre amb tecnologia. Si la professió i la política educativa hagueren sigut més valentes seria relativament fàcil ara fer classe a casa. En determinades edats és molt fàcil però el principal punt de partida seria una mínima motivació del professorat. Si el professorat que ha experimentat amb Youtube haguera sigut usat de referència i prestigiat en lloc de desconsiderar-los com a frikis ara tindríem una millor situació. Ara seran unes vacances o serà un moment d’innovació per necessitat? El professorat voldrà experimentar amb Google Classroom? Deixarà Conselleria usar eines no controlades absolutament per l’administració? Deixarà usar Youtube per a pujar vídeos al professorat que ho intente? Si algú vol continuar impartint contingut; el contingut contarà com a ja explicat o serem rígids i entendrem l’ensenyament exclusivament de manera clàssica?
  • La tecnologia no és neutra i ha premiat a les persones extravertides amb assumpció de riscos alta. La major dels influencers ho són per assumir riscos de privacitat, salut o instrumentalització de l’alteritat. És eixe el paradigma que volem ara? Són eixes persones les que volem que tinguen tanta visibilitat? O són les persones rigoroses, prudents, formals, responsables que no pujaran mai un vídeo sense valor de coneixement?
  • Són els videojocs un enemic o un aliat més? No parlaré de la revolució audiovisual que suposen. Només parlaré que són el principal mitjà d’interacció social virtual a hores d’ara. Molt més que Tinder o Whatsapp perquè ens relacionen amb persones conegudes i desconegudes sense límit geogràfic. Entenem d’una vegada que la interacció virtual entre persones és tan real com la presencial? Entenem que té aspectes positius? Entenem que mirar videojocs o Anatomia de Gray de manera compulsiva és un problema de desequilibri mediàtic i no de contingut?
  • El fenomen de la pantalla individual és el gran repte educatiu social. No val només empresonar els xiquets en els centres educatius i exposar-los a vectors unidireccionals. Pensem que els adults ja no necessitem estudiar però la major part de la mala educació tecnològica l’exerceix la gent major. Són molt maleducats. La pantalla individual ho canvia tot. Necessites que la mirada estiga més educada, l’escepticisme estiga entrenat, la capacitat crítica siga el dit que obri la pantalla, la recerca activa ha de superar la intromissió passiva. En el fons és recuperar l’esperit de la Il·lustració empentada per la impremta. Sense formació moderna i adaptada al nou temps els riscos per a la seguretat són més alts.

 

La idea central de tot el que he fet els últims cinc anys és pensar què ens està passant amb la tecnologia. Torne a demanar disculpes per usar un moment tan delicat. Ho faig perquè tinc la convicció que no serà un moment aïllat sinó que (com els fenòmens naturals extrems) necessitarem conviure amb una certa reducció del contacte físic. Però no solament ho explique per necessitat sinó per absoluta conveniència. La tecnologia ens pot ajudar a tindre més temps per a fer allò que ens agrada. En el meu cas escriure, llegir i pensar.

 

Carles López Cerezuela
Especialista en comunicació ideològica. Coaching en Finances Socials i Alternatives. Aspirant a escriptor de contes, novel·la i poesia. Guionista i Director de curtmetratges i webseries. Formador en Educomunicación, Creativitat Multimèdia i Educació per a la Tecnologia.

    També et poden interessar

    Comentaris tancats

    Més en:BARBARIA