ARQUEOLOGIAARQUEOLOGIA SUBAQÜATICAARQUEOLOGIA TERRESTREBARBARIACULTURAHISTÒRIAPORTADA

La restauració dels materials arqueològics subaquàtics: Orgànics.

Comparteix:


La restauració és el procés de curació dels béns culturals.

Ja parlarem de les dues classes de materials que podíem trobar en el medi aquós en l’article La conservació dels materials arqueològics subaquàtics II. Seria molt extens parlar de cadascuna de les intervencions restauratives que han de fer-se a cada tipus de material arqueològic, a més que cadascun dels béns ha de ser tractat de manera individual. No obstant això explicarem els processos restauratius més realitzats als béns culturals trobats en la mar Mediterrani.

Entre els materials orgànics, són molts els tipus que podem trobar després d’un naufragi. L’ivori, l’os, el cuir, i per supost, la fusta. Ja que la fusta és la que més abunda –com la carcassa dels vaixells- ens centrarem en els processos de restauració que es realitzaran a aquest material.

L’habitual és que els materials orgànics no puguen sobreviure molt de temps en un medi aquós, encara que es pot donar el cas que els pecio de vaixells de fusta s’hagen conservat per haver estat ocults sota el fang. No obstant això, malgrat haver-se conservat, és molt probable que hagen patit canvis en la seua estructura molecular.

Restauració d’una peça arqueològica de fusta

Abans de començar un procés de restauració hem de veure si tenim els mitjans per a poder dur a terme aquest procés tant en l’àmbit professional com de material i espai. Si no és el cas, hem de valorar que és millor per a la peça, mantenir-la en el seu lloc d’origen i córrer el risc que siga espoliada, o preparar un pla de conservació preventiva.

El contacte amb la peça podria facilitar el despreniment de parts del bé patrimonial, un procés pràcticament irrecuperable, per la qual cosa sempre hem de realitzar la mínima intervenció. En qualsevol intervenció restaurativa el primer pas a realitzar, i encavalcant-se amb el treball de camp que realitzen els arqueòlegs, es tracta de documentar-la. La fotografia i els esbossos seran de gran ajuda.

Dibuix del vaixell de fusta trobat en la plaça nova de Sevilla. Fuente: Xavier Nieto

El procés de consolidació és essencial. Una opció seria l’eliminació de la gran quantitat d’aigua –però equivaldria a l’extracció de la peça- i consolidar la fusta per a recuperar la resistència mecànica i química mitjançant dissolvents no aquosos i consolidants de silicones. També existeix l’opció de realitzar la consolidació in situ.

Després d’aquest primer pas, s’eliminarà l’excés de producte. És important l’elecció del producte, ja que el consolidant amb catalitzador pot donar molt bons resultats en dimensió i color, però és irreversible.

Molts professionals prefereixen realitzar el procés de neteja abans que el de consolidació, en aquest cas diferim. És cert que consolidar abans de netejar pot fer que no elimines del tot elements no desitjats, però la neteja abans que la consolidació pot exercir el mateix procés amb materials que sí que han de ser conservats. Tot ens dóna informació i tot ha de ser protegit.

Les neteges hauran de realitzar-se de manera superficial i més en profunditat després de l’extracció. La neteja pot realitzar-se o mitjançant en dos processos: en sec o en humit. En el cas d’aquestes peces és habitual trobar concrecions calcàries que hauran de ser extretes manualment amb una espàtula o bisturí, i retirar els residus que puguen quedar amb eines més suaus.

La reintegració és un altre dels tractaments opcionals que poden dur-se a terme. Ens ajuden a millorar la lectura de l’obra.

No obstant això, per als béns de naturalesa orgànica, i especialment la fusta, el que menys ens ha de preocupar és que no siguen contaminats per agents biològics. La fusta és el perfecte aliment per als insectes xilòfags i els fongs que descomponen mitjançant enzims. Com recomana Marta Sameño en la seua tesi doctoral: “El biodeterioro en edificios del patrimonio cultural: metodologia de evaluación de tratamientos biocidas (2018)”, per als materials orgànics és recomanable l’ús de fungicides com voriconazol o tiabendazol.

Després de la restauració no és recomanable que la posada en valor siga immediata. Hem de veure com evoluciona l’obra en el temps, si s’adapta a les noves condicions mediambientals, i és preferible conservar-les en magatzems en caixes de PVC.

 

Ixone Herrero Otsoa
Restauradora, conservadora i tècnica del patrimoni cultural basca establida a València, compromesa amb la protecció dels béns culturals i el medi ambient.

    També et poden interessar

    Comentaris tancats

    Més en:ARQUEOLOGIA