BIOLOGIAPORTADAPOSIDONIA

Descobreixen la que podria ser la major pradera marina del litoral català

Comparteix:

La troballa de plantes marines d’importància ecològica obligarà a canviar el model a l’hora de fondejar en la zona.

Descobreixen la que podria ser la major pradera marina del litoral català
La “Cymodocea nodosa” trobada en la badia de Roses, el major extensió d’aquesta espècie en el litoral català (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació)

La cartografia que utilitzen les embarcacions que fondegen la costa de Roses canviarà els pròxims mesos. I és que un estudi impulsat per la Generalitat, realitzat en 2018, ha permés descobrir una superfície de 801 hectàrees de pradera marina de Cymodocea nodosa (herba fanerògama marina, no confondre amb les algues) el fons d’aquesta coneguda i àmplia badia.

Fins a la redacció d’aquesta prospecció només es tenia coneixement d’una extensió en l’àmbit de 193 ha. En la mateixa àrea d’estudi s’han detectat 136 ha de Posidònia oceànica (planta aquàtica endèmica del Mediterrani), 98 ha de substrat rocós amb algues fotòfiles i 25 ha de fons de precoralígen, entre altres hàbitats del fons marí.

D’acord amb la cartografia d’herbassars marins del Departament d’Agricultura, la pradera de Cymodocea nodosa de la Badia de Roses, és la de major extensió d’aquesta espècie cartografiada en la costa catalana i, amb molta probabilitat, és una de les més importants en el Mediterrani Occidental.

El director de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, explica que es tracta d’una notícia “espectacular” perquè l’hàbitat és de “gran qualitat”, a pesar que està molt prop de la costa i que hi ha una intensa activitat pesquera.

Per això, Tudela ha explicat que hi haurà “canviar el model” a l’hora de fondejar aquesta zona, i s’haurà d’anar cap a una forma “ecològica”. Això significa que les embarcacions hauran de ser més acurades i es crearan uns “camps de boies” damunt de zones sorrenques, per a evitar afectar el bosc marí.

No obstant això, tot això haurà d’anar acompanyat de fons europeus que Tudela dóna per fet que la Generalitat tindrà accés. L’objectiu d’aquests diners, explica el director, és poder incloure aquestes restriccions a les cartes cartogràfiques que tenen els patrons de les embarcacions.

Una troballa inesperada

Tant per a Tudela com per al responsable de l’estudi, Joan Ramon Vidal, la troballa ha suposat una “sorpresa”, ja que s’ha permés fixar unes fronteres de la pradera. “No pensàvem que poguera ser tan extensa, ja que normalment no són tan grans ni de tanta qualitat”, assenyala Vidal.

Amb tot, el responsable de l’estudi constata que cal mantindre les accions que s’estan fent per a evitar la contaminació i la degradació del fons marí. “El mar està malament, però s’estan prenent mesures per a anar-ho parant en el tema dels plàstics, de la pesca o bé realitzant una cartografia per a descobrir praderes com aquesta”, diu Vidal

Quinze quilòmetres de pradera marina

La prospecció s’ha realitzat sobre una superfície de 3.350 hectàrees. En concret de la Punta de la Falconera de Roses fins a la Punta de Trencabraços de l’Escala (Alt Empordà). En tot aquest espai es va poder trobar diferents objectes com a vaixells afonats, restes humanes, àncores i altres elements.

Vidal destaca que l’altura de les fulles de la planta són de prop de mig metre i d’una “gran qualitat”. “Les praderes són denses i formen un teranyina per a la cria que els permet tindre un lloc on amagar-se”, va concloure.

L’estudi s’ha presentat aquest divendres en la seu de la Generalitat de Girona davant tècnics de Medi Ambient i alcaldes de la zona.


Font: La Vanguardia

País del Mar
Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

    També et poden interessar

    Leave a reply

    L'adreça electrònica no es publicarà.

    Més en:BIOLOGIA