fbpx

Les platges espanyoles perdran una mitjana de 27 metres en els pròxims trenta anys

Comparteix:
  • La meitat de les platges d’arena del planeta, amenaçades pel canvi climàtic
  • L’erosió i la pujada del nivell de la mar arrabassaran fins a 100 metres als arenals costaners en 30 anys

Espanya no és dels països més afectats però té una projecció mitjana de reculada de 86 metres per a 2100 en el pitjor dels escenaris. La pèrdua es reduiria en un 39% en el cas de mitigació del canvi climàtic per mitjà d’una reducció significativa de les emissions de gasos. Així que, en el millor dels escenaris previstos, els científics esperen una retirada mitjana de 27 metres per a 2050 i 60 metres per a finals de segle.

“En una gran part de les platges d’Espanya no tenim amplàries de més de 90 metres, per la qual cosa en el pitjor escenari ens quedarem sense platja seca abans de 2100”, comenta l’investigador de la Universitat de Cadis i coautor de l’estudi Theocharis Plomaritis. “Fins ara, els grans causants de la reculada de les platges eren els embassaments i les preses, que atrapen el sediment i no deixen que arribe a les platges”, explica Plomaritis. Però això l’està canviant el canvi climàtic, que s’erigeix en principal enemic dels arenals per al futur immediat.

Un dels efectes del calfament global és l’augment de la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics extrems. Com es va demostrar al gener passat amb la borrasca Gloria, l’erosió costanera pot ser enorme. Els autors de l’estudi van incorporar al seu model les dades d’uns 100 milions de tempestes marines per a calcular el potencial d’erosió d’aquests fenòmens. “El seu impacte sol ser temporal, la platja es recupera si li donem temps”, assegura Plomaritis. Però en el futur un segon efecte del canvi climàtic “bloquejarà la recuperació natural”, afig. Es tracta de l’augment del nivell de la mar.

Si es redueixen les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, l’erosió esperada a les platges es reduiria fins a un 40%

El desglaç de les regions polars està pujant les aigües a un ritme d’uns tres mil·límetres a l’any. A més, l’augment de les temperatures fa que l’aigua de mar es dilate i ocupe més espai a costa de les platges. Els científics i enginyers que estudien l’erosió costanera se saben bé una llei natural, l’anomenada regla de Bruun. En la seua versió més senzilla, estipula que, depenent del pendent de la platja, aquesta es retira entre 50 i 100 vegades el que augmente el nivell de la mar.

“La pujada mitjana global del nivell de la mar és responsable almenys del 73% dels canvis”, respon en un correu l’investigador del Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea i principal autor de l’estudi Michalis Vousdoukas. Encara que hi ha unes poques zones on l’estudi espera la recuperació de platges de manera natural, l’escàs avanç de les platges, com el que es produeix en bona part de la costa de la Xina, està sent i serà obra de l’enginyeria dels humans.

Facen el que facen els humans amb les seues emissions de gasos, la majoria de les platges d’arena del planeta encongiran. En tot just 30 anys, la mar li arrabassarà fins a 100 metres de mitjana als arenals per culpa del canvi climàtic, segons un estudi. I en el pitjor dels escenaris climàtics, la xifra podria més que duplicar-se per a finals de segle. Entre els països que més platja perdran estan Mèxic, Xile o l’Argentina. A Espanya, seran uns 60 metres de mitjana en el millor dels casos.

Partint de l’evolució de la línia de costa dels últims 35 anys mesura pels satèl·lits, un grup d’investigadors ha modelat l’impacte que tindrà el canvi climàtic a les platges d’arena per a 2050 i en 2100. En l’actualitat, i deixant a un costat les regions antàrtica i àrtica, el 31% de la costa està formada per arenals. Estudis anteriors han estimat quants estan de retirada, per l’erosió o per accions humanes, i quants estan creixent, per l’aportació natural o l’enginyeria humana. Ara, aquest estudi, publicat en Nature Climate Change, afig a l’equació els impactes derivats del calfament global, especialment el dels esdeveniments climàtics extrems (tempestes, inundacions…) i la pujada del nivell de la mar.

“En una gran part de les platges d’Espanya no tenim amplàries de més de 90 metres, per la qual cosa en el pitjor escenari ens quedarem sense platja seca abans de 2100”

Les platges encongiran sí o sí. Però, segons siga el futur triat pels humans, un escenari de baixes emissions o un altre en el qual no es fa res contra el canvi climàtic, encongiran menys o més. En l’últim cas, per a 2050, els resultats del treball mostren que els arenals perdran fins a 99,2 metres de mitjana. Però l’amplària que els podria arrabassar la mar podria acostar-se als 250 metres per a finals de segle. No obstant això, si es complira amb els objectius dels Acords de París sobre reducció d’emissions, les pèrdues podrien mitigar-se fins a un 40%.

Encara que la pèrdua de litoral arenós és generalitzada, hi ha grans diferències geogràfiques. Les platges perdran més de 150 metres en regions com l’est d’Amèrica del Nord, les platges amazòniques i el sud-est americà. La retirada superarà els 300 metres a les Antilles Menors o el sud d’Àsia. Per països, hi haurà nacions com Gàmbia, el Pakistan o El Salvador que perdran més del 80% de les seues platges. Però en termes absoluts seran les riberes arenoses del Canadà i Austràlia són les que més patiran. En tots dos casos, la mar avançarà a costa de l’arena en més de 15.000 quilòmetres de costa. També apareixen amenaçats milers de quilòmetres de platges de l’Argentina (fins a 4.400 quilòmetres), Mèxic (5.100) o Xile (fins a 7.000).


Font: El País Foto: Matthew T RaderUnsplash

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.
Tancar

Paisdelmar

Benvinguts

Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda