Comparteix:

No sols Barcelona i Madrid es disputen el títol de capitals tecnohumanistes, també el sistema universitari, en el seu conjunt, s’està veient obligat a renovar cada vegada més les seues velles estructures per a donar resposta a reptes actuals com el canvi climàtic, la revolució digital o la crisi de la democràcia, que ja no admeten respostes úniques.

Amb el títol Humanitats en l’educació superior: generant sinergies entre Ciència, Tecnologia i Humanitats, el seté Informe Mundial sobre l’Educació Superior urgeix posar fi a la tradicional divisió artificial del coneixement entre ciències i lletres per a abordar els problemes de la societat de manera conjunta i des de múltiples perspectives.

«La universitat ha de reflectir la societat actual, no la del segle XIX o XX –afirma el biòleg David Bueno qui, al costat de la filòsofa Marina Garcés i l’enginyer Josep Casanovas formen part del comité editorial que coordina l’informe–. Això vol dir que ha de ser flexible. Cada estudiant ha de poder traçar el seu itinerari amb un grau suficient de transdisciplinarietat que li permeta adaptar-se als canvis als quals s’enfrontarà en la seua vida».

En l’última dècada s’han fet campanyes de promoció dels estudis coneguts com STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, en les seues sigles en anglés). Posteriorment s’ha afegit l’Art, passant a ser coneguts com STEAM. I finalment, amb la incorporació de l’Ètica, l’acrònim ha quedat en ESTEAM.

Amb aquest joc de paraules que porta del STEM al ESTEAM, el cap de la secció d’Educació Superior de la Unesco, Peter J. Wells, avala l’enfocament holístic de l’informe de la Global University Network for Innovation (GUNI), que es va presentar al desembre a Barcelona. La GUNI és una xarxa de 227 membres de 80 països dirigida per Josep Maria Vilalta, secretari executiu de la Associació Catalana d’Universitats Públiques.

ESTRUCTURA RÍGIDA

Fins ací la teoria a nivell mundial. No obstant això, aquesta proposta de canvi cultural xoca amb un rígid sistema universitari, on la separació entre àmbits del coneixement és molt estricta. Prova d’això és el nou grau de Ciència, Tecnologia i Humanitats que, després de dos anys de gestació per part de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Autònoma i la Carles III de Madrid, no podrà arrancar el curs pròxim com estava previst perquè el procés de reconeixement per part dels organismes d’avaluació està sent molt ardu.

Més enllà de les recomanacions, l’Informe Mundial de l’Educació Superior de la GUNI també planteja dures crítiques al «sistema de coneixement hegemònic» que domina en l’acadèmia i a la hiperespecialització enfocada al mercat laboral, que no ajuda a respondre a la complexitat de l’experiència humana.


Font: El Periódico Mediterráneo Foto:  AntennaUnsplash

País del Mar
Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.