fbpx

L’arquitectura de l’elecció alimentaria, ha convertit a Google en una referència de la dieta sana

Comparteix:

Google ha fet que els seus empleats estimen la fruita i la verdura. Repensant tota la nostra relació amb elles

Encara que Google porta des dels inicis de la companyia rumiant com canviar i millorar la vida dels seus empleats en multitud de facetes, el programa alimentari va donar una important bolcada fa un parell d’anys.

Després de la posada en marxa d’unes ambicioses normes en 2018 en les oficines de Nova York, on treballen 10.000 persones i se serveixen ingestes gratuïtes 24/7, amb tots els tipus de menús i dietes imaginables, han arribat els primers resultats: de servir zero ensalades per a desdejunar a servir 2.300 cada dia. D’un consum per persona de 7 quilos anuals de marisc i peix a 12. Encara que la mitjana de refrescos s’ha mantingut en les 20 llandes per empleat i any, el consum d’aigua també ha incrementat enormement.

La “arquitectura de l’elecció” és un terme que porta com a tal més d’una dècada entre nosaltres, encara que el poder de suggestió de l’ús dels espais és inherent a la pròpia i mil·lenària disciplina arquitectònica. Els de Alphabet ho han aplicat, entre altres:

  • Reduint la grandària de les porcions de tots els aliments (els seus ruquets són quasi la meitat de la grandària que els de Chipotle), fent que et sentes pitjor en intentar repetir.
  • Oferint les racions de snacks individuals més xicotetes (en comptes de paquets de sis Orejos, paquets de dos).
  • Aigua, també amb sabors, sempre a la vista.
  • El menjar sa sempre és la primera que veus, segons entres a cada cantina o “microkitchen”, de manera que per a quan has arribat als plats més calòrics tu ja t’has servit de l’altre.
  • Les begudes ensucrades sempre al fons de les neveres. Hauràs de sortejar una desena de botelles d’aigua per a arribar al Nestea.
  • Segells per als aliments, com els que expliquem ací. Pots menjar-te una poma d’etiqueta verda o passejar-te fins a la teua taula amb una xocolatina d’un roig brillant.

Encara que moltes d’aquestes propostes formaven part de la seua cultura  des de feia molts anys (la majoria dels 100.000 empleats de Google a tot el món pot menjar gratis durant la seua jornada), Michiel Bakker, el cap del Departament de Menjar, es va adonar que no estaven funcionant per una cosa molt senzilla: portem segles veient les verdures i fruites com el germà pobre de la carn.

La tradició gastronòmica d’occident fa que, per exemple, tendisquen a ser els aprenents els que s’encarreguen d’aquests plats. No es premia de la mateixa forma la qualitat d’un regirat vegetal que un asaco. A més, i com apunten les experiències dels caps de cuina de Google, cal fer un esforç extra perquè a les persones ens seduïsca més un plat verd que un de carn.

Així, des de fa uns anys, els plats vegetals són la gran estrela per als cuiners de les seues cantines, mentre les opcions carnívores s’amaguen en una mar de varietats de tofu, cols de Brussel·les, bròcoli amb curri i anacards, etc.

Per què Google vol que et menges les teues verdures?

Encara que tot això puga semblar un gest de bo voluntat, la implantació d’aquestes opcions alimentoses també responen a una estratègia empresarial. En el món tech el cost de reemplaçament d’un empleat especialitzat pot ser de més de dues vegades el seu salari anual. Hi ha empleats que ja no pensen anar-se en part per tindre un espai on les ensalades estan bones i són gratis, mentre en altres centres poden costar 14 dòlars enfront dels 3 dòlars de la ració de pizza.

Però, per què ficar-se en el problema de servir els aliments a aquests milers d’empleats que cobren des de 80.000 dòlars fins a xifres escandaloses per a la majoria de mortals?

Perquè, com van comprovar des de la direcció, el menjar gratuït a l’interior de les seues instal·lacions servia com a plus d’atractiu per als empleats durant el reclutament i, una vegada atrets a l’empresa, feia que la gent es prenguera menys temps lliure per a eixir de les oficines a la recerca d’una pausa per al café.

L’empleat del “manifest” de Google tenia raó, però no per les raons que ell creia
Son més hores de productivitat, que van aprofundir encara en millors resultats en el rendiment laboral amb el que van anomenar com a “col·lisions casuals” quan van instal·lar les cantines. Empleats que d’una altra manera no s’hagueren assegut a menjar junts arribaven a millors idees per l’intercanvi de parers.

Tot això va acabar derivant en un dels acudits menys estimats per la companyia a la Vall, el “Google 15”, o com era normal engreixar 15 lliures (7 quilos) en els teus primers anys dins, un mal endèmic a tots els treballadors d’empreses tecnològiques d’alt grau de productivitat de la zona, ja que els seus rivals també van començar a oferir menjar gratis per totes les cantonades. I així, tornem al problema que obria l’article: necessitem que els nostres empleats mengen menys snacks.

Això sí, no tothom està content amb els objectius saludables de Google. Com molts saben, Google posseeix una cultura obertament comunicativa, la qual cosa ha provocat alguns conflictes sobre la diversitat racial, sexual i política així com de llibertat de pensament. Un bon dia, i segun alguns empleats de Google, uns empleats postejaren un fil proposant “prohibir la carn”, que va ser respost per “deixeu de prohibir la carn” i després “deixeu de servir kale”. Google no s’ha atrevit a fer el pas d’oferir només menjar gratuït que siga sa i manté les opcions carnívores, ensucrades i greixoses, encara que les ha convertides en opcions menys atractives.


Font i foto: Magnet

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.
Tancar
Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda