fbpx

Els camins ibèrics connectaven la península segles abans que les vies romanes

Comparteix:

La via Heraclea va ser una gran ruta comercial i cultural que es va convertir en l’eix de comunicació més important i antic de la península Ibèrica preromana. A partir de l’arribada dels romans l’any 218 a. C.. bona part de la via va ser transformant-se en la Via Augusta, es va amollonar amb miliaris, es van crear nous traçats per a comunicar les colònies que anaven fundant, per exemple, Valentia (València) i alguns trams van perdre la importància que tenien o es van abandonar definitivament.

Camí ibèric dels Fornets

En el centre de l’actual territori valencià, la via Heraclea comunicava les ciutats ibèriques més importants: Arse (Sagunt), Edeta (Llíria), la Carència (Turís) i Saiti (Xàtiva). I va ser el camí que el general cartaginés Anníbal Barca va utilitzar l’any 220 a. C.. per a anar a Roma des de la colònia púnica de Cartagena. A més, tot fa indicar que complementat aquest gran eix viari va haver-hi altres camins perpendiculars aquest-oest que van articular i van comunicar tots els territoris ibèrics, camins secundaris que en alguns casos es van fossilitzar, és el cas del camí dels Fornets.

La Via Heraclea i els camins secundaris

Les fonts clàssiques, entre altres l’historiador Polibio (s. II a. C..) i el geògraf Estrabón (s. I a. C..) i la investigació arqueològica dels últims anys, parlen de vies de comunicació antics en la península ibèrica, carreteres anteriors a la xarxa viària romana, especialment una que és coneguda com la Via Heraclea o Hercúlia. Aquesta és una gran via terrestre que comunicava de nord a sud els territoris de les tribus ibèriques de l’orient i sud peninsular i de l’actual sud-est francés, més de 1.300 km. Una via que anava des de Llenguadoc (França) fins a la colònia fenícia de Gadir (Cadis) on estava el temple dedicat al déu Hèracles i d’on presa el seu nom.

El camí dels Fornets

El camí ibèric dels Fornets, en funcionament fins a l’actualitat, s’orienta NO-S’i molt probablement comunicava la costa del golf de València amb la Via Heraclea en les proximitats de Bétera quedant el jaciment ibèric del Tòs Pelat (ss. VI-IV a. C..) en el seu traçat.

En el camí, a pesar que ha estat molt alterat en els últims 50 anys, encara podem veure diferents trams de roderes més o menys llargs i en algun cas molt ben conservades en quedar paral·leles a l’actual camí i fora d’ús. Un dels segments més llarg i més interessant d’aquest camí carreter és el que trobem a l’altura dels antics forns de calç de Moncada i ara musealitzat que té uns 40 m de llarg. Són apreciables les marques de roderes o carriladas amb una separació mínima de 0,90 m i si tenim en compte que l’ample de les roderes és d’un mínim de 0,20 m es pot dir que la separació de les rodes dels carros que circulaven pel camí podia anar originalment entre 1 m i 1,30 m. Aquesta separació entre les rodes corrobora la cronologia ibèrica del camí carreter dels Fornets.

S’han trobat molts exemples de referència coincidents en les proximitats de ciutats ibèriques com per exemple Arse-Sagunt, Edeta-Llíria, Saiti-Xàtiva, Castellar de Meca (Ayora) o Ilici-Elx. Amb els segles d’ús en el Camí dels Fornets les roderes s’han anat desgastant i fins i tot eixamplant, sent hui poc profundes i en algun punt molt amples. Un detall molt destacable del tram investigat i ara protegit és que hi ha una bifurcació que es dirigeix cap a l’est. Aquestes roderes tenien com a objectiu principal facilitar el trànsit dels carros en els punts on al camí tenia un cert pendent o simplement interessava marcar-lo bé clarament.


Font: Ajuntament de Moncada 

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.
Tancar
Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda