fbpx

“Let´s bring blacks home…”. La construcció del racisme popular

Comparteix:

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València presenta entre el 6 de febrer i el 17 de maig l’exposició ‘Let’s bring blacks home. Imaginació colonial i formes d’aproximació gràfica dels negres d’Àfrica (1880-1968)’, un exercici de crítica cultural que revisa els tòpics forjats al llarg de la dominació colonial europea sobre els negres d’Àfrica. L’exposició, comissariada pels professors de la Universitat de València Hasan G. López Sanz i Nicolás Sánchez Durá, reuneix una selecció de 400 objectes, fotografies, cartells i documentació –molts d’ells inèdits– que van servir per a consolidar el racisme popular des de finals del segle XIX, segons han explicat en una roda de premsa celebrada aquest matí en La Nau.

Encara que la mostra té una component generalista referida al context europeu, s’ha donat un tractament especial al cas espanyol, concretament als poblats negres, coneguts popularment com a “zoos humans”. En l’exposició es mostra com Espanya es va sumar a la moda de les feridores exhibicions ètniques amb casos com el del Poblat Ashanti de Madrid i Barcelona de 1897, el Poblat Senegalés al Tibidabo de Barcelona de 1913, l’Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929, o la que potser és la més desconeguda, la dels nadius fang de Guinea en la Fira Mostrari de València de 1942, en ple franquisme i Segona Guerra Mundial, quan en la resta d’Europa ja havien pràcticament desaparegut.

L’exposició, que pot veure’s a la Sala Estudi General de la Nau, revisa críticament els prejudicis forjats al voltant de les poblacions negres africanes en un lapse temporal molt dilatat, que dóna compte de les reconfiguracions produïdes sobre aquest tema al llarg de la dominació colonial europea. Per a això, la mostra es divideix en cinc seccions que recullen, entre altres coses, les ja al·ludides exhibicions de poblats negres que reconstruïen hipotètiques formes ancestrals de vida en recintes –a vegades zoològics– preparats expressament per a l’ocasió; imatges fotogràfiques i cinemàtiques d’aquestes poblacions que van proliferar amb el desenvolupament de la cultura de masses; a més de la creació dels museus d’etnologia de les grans metròpolis a la fi del segle XIX i principis del XX, que van contribuir a difondre els estereotips racistes concordes amb la justificació del domini colonial.

La primera d’aquestes seccions mostra fonamentalment a través d’objectes com a armes, talles, màscares i alguns gravats, els tòpics més recurrents de les representacions colonials: els negres com a salvatges, antropófagos, idòlatres, d’una hipersexualitat naturalitzada o incapaces d’articular formes polítiques civilitzades donada la seua naturalesa violenta. La dominació colonial, revestida d’una coartada altruista i civilitzadora, va suposar el saqueig dels recursos materials i l’explotació laboral d’aquelles poblacions, però també un procés diversificat de reconfiguració de les representacions segons les quals els europeus van imaginar i van justificar la seua intervenció, recorrent amb freqüència a l’exotisme “bienpensante” i contribuint alhora a encoratjar un racisme popular.

Exhibicions ètniques i zoològics humans

La segona secció, ‘Exhibicions a Europa i Espanya. El poblat Ashanti de Madrid i Barcelona (1897) i l’Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)’, proposa un recorregut per exhibicions ètniques i zoològics humans en jardins botànics, exposicions colonials i universals que van tindre lloc entre l’últim terç del segle XIX i el primer terç del segle XX. En elles, les persones racializadas es presentaven al públic com a curiositats exòtiques o vestigis vivents del que nosaltres vam ser en un passat remot, segons l’evolucionisme cultural. La fórmula impulsada pel promotor d’espectacles Carl Hagenbeck al Jardí Zoològic d’Aclimatació de París i en el Thiepark d’Hamburg es va convertir en norma, arribant també a Espanya a través de mostres com les del Poblat Ashanti a Madrid i Barcelona (1897), el Poblat Senegalés al Tibidabo de Barcelona (1913) i la secció de Guinea en l’Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929).

La Guinea espanyola en les Fires Mostrari durant el primer franquisme (1942-1946)

La tercera secció, titulada ‘La Guinea espanyola en les Fires Mostrari durant el primer franquisme (1942-1946)’, se centra en la Fira Mostrari de València, que va constituir una forma transfigurada d’exhibició de les poblacions fang de la Guinea continental. Aquest pavelló colonial, les imatges del qual són mostrades al públic per primera vegada en aquesta exposició, era lloat en les pàgines del diari Las Províncias de l’època per “presentar-nos autèntics habitants d’aquelles illes”. D’altra banda, les fotografies dels “pamues” (gentilici utilitzat pels espanyols per a referir-se indistintament als diversos grups fang de l’interior del Riu Muni) incloses en aquestes fires els dotaven d’un major primitivisme, defensant la necessitat de civilitzar-los a través del seu ús com a mà d’obra, una altra manera de justificar el domini colonial. A més, la presentació de la guàrdia colonial com a “súbdit de la colònia i garant militar de la seguretat nacional”, certificava el pas de la concepció del fang com a salvatge antropòfag a la seua condició d’indígena, un recurs subaltern més de l’acció colonial del règim nacional-catòlic.

Antropologia i divulgació: nomadisme de les imatges

La quarta secció, ‘Antropologia i divulgació: nomadisme de les imatges’, se centra en els museus d’etnologia que tant a Espanya com a Europa es van inaugurar a la fi del segle XIX i principis del XX. Museus com el del Congo Belga de Tervuren, el d’etnografia del Trocadero de París (a partir de 1938 Museu de l’Home), el Pitt Rivers d’Oxford i el d’Antropologia de Madrid, que van contribuir a la difusió dels estereotips primitivistes i racistes de les poblacions negres africanes en aquesta línia de defensa del domini colonial. Així mateix, intenta mostrar com les mateixes imatges, en molts casos, transiten de contextos exotistes als “discursos seriosos” amb pretensions científiques (i viceversa).

‘Imatges en moviment, moviment de les imatges’

En l’últim apartat, ‘Imatges en moviment, moviment de les imatges’, dedicat al cinema i als noticiaris, s’aprecia també la mateixa propaganda colonial a través de formats molt diversos: des de filmacions del NO-DO, fins a alguns documentals de Manuel Hernández Sanjuán realitzats per a la Direcció General del Marroc i Colònies, passant per pel·lícules de Hollywood com La bruixa blanca o Les mines del Rei Salomó.

L’exposició es complementa amb visites guiades i tallers didàctics gratuïts dirigits a centres educatius, associacions, etc., la proposta didàctica de les quals se centra en la construcció d’una mirada crítica al passat que permeta trencar amb la visió colonial perpetuada fins als nostres dies. En els tallers es treballaran competències educatives com ara la comunicació lingüística, el foment de la igualtat i respecte a la multiculturalitat, el desenvolupament de la perspectiva crítica, l’expressió d’opinions o el treball en equip. Les visites i tallers estaran disponibles de dimarts a divendres des del 6 de febrer fins al 17 de maig de 2020 i és necessària reserva prèvia a través del correu visites.guiades@uv.es. També s’ofereixen visites guiades gratuïtes obertes al públic general els dissabtes 8 i 22 de febrer, 7 i 28 de març, 25 d’abril i 16 de maig, en tots els casos de 12.00 a 13.00 aproximadament.


Font i foto: El periòdic.com

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.
Tancar

Paisdelmar

Benvinguts

Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda