fbpx

“Quasi sempre he narrat acompanyat per una guitarra o un ukulele, m’agrada combinar cançons i contes” Valentí Piñot

Comparteix:

Bon dia i bona hora i bon arròs a la cassola!!!

Així és com quasi sempre comence les sessions de contacontes. Si és de vesprada o nit faig alguna adaptació. Igual que si és per públic familiar, infantil o adult. Català o castellà, que són els idiomes en què conte.

Com vas decidir fer-te narrador oral?

Anem per feina, sóc en Valentí Piñot, vaig tenir la sort de nàixer en un poble on és conegut per fer la PASSIÓ (vida i mort de crist). Allí va ser on vaig començar a introduir-me en el món del teatre, no us ho he dit però la meua professió ha sigut en els darrers quasi cinquanta anys la de treballador de l’espectacle.

En la Passió d’Olesa, jo era el substitut del substitut, per si el substitut no venia a fer el seu paper. Tant de xiquet com d’adolescent no tenia massa afició a l’art de Talia. Jo volia jugar a bàsquet a la NBA o cantar en els Beatles.

Va ser a partir de finals dels seixanta de segle passat, com vaig començar a enamorar-me d’aquest art. Primer cantant en un grup de folk i després coneixent les primeres tècniques d’expressió corporal, matèria fins aquell temps, pràcticament desconeguda en tota la pell de brau.

Una cosa em va portar a l’altre, vaig tenir el privilegi de treballar durant una temporada amb el grup Comediants i abans que l’atzar em portes a viure al País Valencià, vaig donar classes de teatre i expressió a diferents escoles tant de dansa, com d’ensenyament primari. En aquesta època va ser on vaig coincidir vàries vegades amb el gran mestre i pioner de la narració a Catalunya Xesco Boix, que a banda de la meua mare i algun mestre em van posar el cuquet i la llavor de la narració dins de la meua ànima.

A l’aplegar a Forcall, va ser on vàrem fundar PIMPINELLES-teatre, creant, produït i representant molts espectacles. El fet d’escriure guions, et dóna l’hàbit d’explicar històries.

Centrant-nos en el teu treball, quina importància li dónes a la música en
els teus espectacles?

Des de principis del segle XXI, he compartit l’ofici d’actor, amb el de narrador. Quasi sempre he narrat acompanyat per una guitarra o un ukulele, m’agrada combinar cançons i contes.

El fet de repartir-me entre els dos oficis el de contar i actuar, segurament no m’ha fet sentir-me mai un narrador pur, malgrat això he tingut la sort de compartir sessions i festivals amb moltíssims companys i companyes de la professió.

Públic adult o públic infantil?

He treballat tant per a públic familiar, infantil i adult, igual que en el meu món teatral.

Quines són les teues fonts?

Les meves fonts han sigut contes clàssics de tota a vida, adaptant-los a les èpoques actuals i sempre evitant temés sexistes i cuidant el fet pedagògic, no moralista de les històries.

Públic adult o públic infantil?

No sabria contestar a quin públic ha sigut el més receptiu i quin no tant. Com tampoc en quines zones o llocs ho són. Això depén de moltes coses, sobretot de la màgia i emoció que tu com a narrador hages pogut transmetre. Aquí podríem fer servir els tòpics clàssics de què el nord és més seriós i el sud més obert, però no estic gens d’acord en això. Sobretot en el món infantil, que no et deixà ni un instant per relaxar-te. O interessa la sessió o no.

On prefereixes contar?

La mateixa opinió tinc en quins llocs on contar. Evidentment que en un lloc tancat i amb públic reduït és molt millor per poder captar l’interés i on pots és més complicat, en aquest tipus d’espai sempre intente jugar més a l’animador i contes de participació.

En quin moment penses que està la narració oral actualment als Països Catalans?

En aquests darrers anys crec que el món de la narració està agafant una rellevància com no havia tingut mai. Han eixit nombrosos narradors i narradores des de baix les pedres. Això per un cantó és bo, però per l’altre a voltes és una càrrega que fa mal a la nostra professió, ja que ja molta gent que sense cap mena de preparació, tècnica o formació s’atreveix a explicar contes amb uns resultats pèssims. I no parle de professional i amateurs, perquè ni hi han de les dues categories. He vist darrerament pel nord del Països catalans, monitors d’esplai amb una preparació increïble i no són narradors professionals. A diferència del teatre on sempre has de fer una producció, o siga gastar-te doblers, en el món de la narració no passa això.

Quins són els teus referents?

M’he alimentat de diverses fonts, des de la narració i folklore tradicional o popular sempre adaptada a les meues característiques, a autors com Ramon Llull amb el seu «Llibre de les bèsties»Italo CalvinoJulio CortázarRoald Dahl, Joan Amades, Ana María Matute, Pere Calders, Simone de Beauvoir, Jorge Luis Borges, Enric Valor, Mario BenedettiVirginia Woolf, Quim Monzó, Eduardo Mendoza, Paul Auster … i molts altres.

Vull destacar uns grans amics, que per a mi han sigut mestres i referents, que fa temps que ens van deixar a Tim Bowley, sempre em va emocionar la seva manera d’explicar històries èpiques. A Antonio González, fundador de la Caràtula d’Elx, gràcies a ell que em va ajudar molt en aquest ofici i a Llorenç Giménez, el mestre del País Valencià.

Bé i fins ací he aplegat.

Adéu, adios i bon arròs caldós! (aixina m’ acomiade dels espectacles)

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.
Tancar

Paisdelmar

Benvinguts

Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda