fbpx

L’últim rei got va regnar des de Riba-roja de Túria

Comparteix:

Al dux Teodomiro no li va donar temps a, o no va voler, acudir a la batalla de Guadalete (711), on va trobar la mort el seu rei, don Rodrigo, i on l’exèrcit visigot va ser aniquilat per les tropes del Califat Omeya al comandament del general Tariq ibn Ziyad. Teodomiro, que dominava fins a aquell moment una gran província goda que s’estenia pel sud-est de la Península (la Cartaginesa, amb València com a ciutat-port més important), va decidir després del desastre militar crear el seu propi regne. Primer va alçar un palau, sobre un antic castre construït pel rei Leovigildo (568-586) prop del riu Túria, i després va signar en el 713 un acord de pau amb els nouvinguts. Va tindre un fill, al qual va anomenar Atanagildo en honor al rei que havia iniciat la unificació del regne visigot, però entorn del 743 el pacte amb els àrabs es va donar per acabat i el regne d’aquest monarca, Theudemirus dux, l’últim got, com li denominen en el seu recent estudi els arqueòlegs Rafael Barroso Cabrera, Jorge Morín de Pablos i Isabel M. Sánchez Ramos, va donar a la seua fi. Ara, les investigacions sobre les més de mil peces escultòriques oposades en les restes del vell complex palatí de Teodomiro, a Riba-roja de Túria, a uns 20 quilòmetres de València, han acabat després de quatre anys de treballs.

Reconstrucció en 3D del palau de Teodorico. PROJECTE PLA DE NADAL

L’anomenat jaciment de Pla de Nadal va ser descobert en 1971 pel Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i excavat per l’arqueòloga Empar Juan entre 1981 i 1989. Havien aparegut en un túmul als afores del Riba-roja de Túria nombroses “peces arquitectòniques de gran interés” mentre es feien uns desmunts per a plantar tarongers, segons recorda l’estudi Pla de Nadal. El palau de Teudinir, del coordinador de les excavacions, Albert Rivera.

Les investigacions van determinar finalment que es tractava de dos edificis (un palau i una església separats 300 metres) que van ser saquejats abans del seu incendi i destrucció total pels àrabs. De fet, no s’han trobat en les excavacions ni mobles ni objectes de metall pertanyents a aquest complex palatí, però sí s’han trobat ceràmiques. Les seues anàlisis han determinat que van ser modelades a la fi del VIII.

L’edifici —que segueix en estudi i sense excavar íntegrament— s’alçava dos pisos, dels quals s’han mantingut en peus trams de fins a 2,35 metres d’altura. Va ser construït en maçoneria i els seus promotors van reutilitzar “grans pedres romanes” de la desapareguda ciutat de Llíria, encara que la major part dels murs són d’origen got.

La troballa d’un monograma cruciforme amb la inscripció “Tebdemir” ha permés conéixer el nom del promotor i usuari de l’edificació, així com relacionar-ho directament amb el personatge històric que va intentar crear un regne. “Hi ha diverses interpretacions, però la terminació erra de la inscripció, ens porta directament a la paraula llatina rex [rei], la qual cosa confirmaria que va arribar a ser monarca”, assenyala Jorge Morín, director de la consultora arqueològica Audema.

Reconstrucció en 3D del palau de Teodorico. PROJECTE PLA DE NADAL

Josep M. Macias Solé i Josep M. Puche Fontanilles, d’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, han sigut els responsables d’analitzar, des de “una perspectiva tridimensional”, el conjunt. Usant tecnologia del Sistema d’Enginyeria Inversa (col·locació de cambres làser dins i fora de l’edificació), van crear un model digital que ha permés recrear el complex 360 graus, amb la ubicació espacial de 1.200 milions de punts. Així es va poder determinar que el palau posseïa una gran nau central (17 metres de longitud per 5,30 d’ample) i als seus extrems, en perpendicular, dues enormes ales. Estava envoltat per tres pòrtics.

Ara, l’estudi Decoració escultòrica de Pla de Nadal, realitzat per membres d’Audema i de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres, xifra en unes 1.000 les peces desenterrades, moltes de “elles pràcticament completes”. Creus, frisos, rosetes, capitells, motlures formen part un enorme conjunt artístic que ha hagut d’emmagatzemar-se en dependències de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria. En total, hi ha 800 peces llaurades i treballades completes o fragmentades, de les quals la meitat corresponen a elements ornamentals i decoratius. Aquests, assenyalen els informes d’Isabel Sánchez Ramos, “procedeixen fonamentalment de les sales de representació i residència del pis superior, encara que alguns ells van poder formar part de la façana”. Bona part d’aquests elements van ser decorats amb motius vegetals.

“És un els conjunts de caràcter civil més importants de la Hispània visigoda i un dels més significatius de tot l’Occident. Només s’ha excavat l’espai de representació, zona que seria lògicament la part més i millor decorada de tot el complex amb frisos avenerats [amb forma de petxina] i trifolies, que igualment es documenten en altres edificis de Toledo i del territorium visigot”, afirma Morín.

En 2015, al castell de Riba-roja de Túria, l’Ajuntament va obrir el Museu Visigot de Pla de Nadal, on es poden admirar uns 100 elements oposats des que es va realitzar la troballa en 1971. “Ara tenim molt més, encara que no puga ser contemplat de moment. Però, almenys, ja ho tenim classificat”, conclou Jorge Morín.


Font i fotos: El País 

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.
Tancar

Paisdelmar

Benvinguts

Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda