fbpx

Els resultats d’un estudi mostren que els sentiments són menys universals del que semblaven i depenen de les paraules

Comparteix:

‘Lost in translation’: les emocions canvien segons la llengua que parlem

Els diccionaris equiparen paraules com a “amor” i “love”, però la manera de descriure-ho varia molt entre idiomes. Un estudi compara el significat de 24 d’elles en 2.474 idiomes de 20 famílies. Els resultats mostren que els sentiments són menys universals del que sembla, i que la seua variació lingüística depén de la proximitat geogràfica.

Si la seua parella és turca li expressarà el seu amor amb la frase ‘seni seviyorum’, però si és anglesa li dirà ‘I love you’. Són aquestes frases equivalents? O turcs i anglesos estimen diferent? Un estudi publicat en la revista Science ha comparat més d’un terç de les llengües parlades en el planeta per a concloure que existeixen variacions i depenen de com les emocions s’expressen en cada cultura.

Comparar el significat de la mateixa paraula en diferents idiomes no és fàcil. A París es guarda el Prototip Internacional del Quilogram, el quilogram ‘original’ amb el qual algú podria comprovar si el pes que guarda a casa es desvia de la mesura correcta. Això no existeix quan parlem de lingüística i d’emocions com l’enveja, la vergonya, la por i l’esperança.

‘Blow’ en anglés es pot usar per a bufar amb la boca, tocar la trompeta i quan bufa el vent, mentre que els alemanys tenen tres paraules per a això

La solució proposada pels investigadors va ser utilitzar un nou mètode comparatiu que mesura la variabilitat i l’estructura en els significats de les paraules. Per a això van aprofitar un fenomen conegut com ‘colexificació’.

“[Aquest] ocorre quan una paraula té més d’un significat en un idioma, la qual cosa sovint indica que els seus parlants consideren tots dos conceptes similars”, explica a SINC l’investigador de la Universitat de Carolina del Nord (els EUA) i coautor de l’estudi, Joshua Jackson.

Per exemple, els parlants de rus usen la mateixa paraula per a descriure la mà i el braç: ‘ruka’. ‘Blow’ en anglés es pot usar per a bufar amb la boca, tocar la trompeta i també quan bufa el vent, mentre que els alemanys tenen tres paraules per a això (‘spielen’, ‘wehen’ i ‘pusten’).

“En mesurar moltes colexificacions pots avaluar si un concepte té un significat universal”, continua Jackson. D’aquesta forma, un estudi publicat en 2016 en la revista PNAS va trobar que els idiomes de tot el món tendeixen a unir idees com a mar, llac i aigua; dia, sol i cel; així com terra, pols i arena.

Sentim com parlem

El treball publicat hui en Science segueix la mateixa estratègia, però enfocada a les emocions. Així, els investigadors van analitzar el significat de 24 emocions en 2.474 idiomes —alguns d’ells poc estudiats i parlats— de 20 famílies lingüístiques. Els resultats van mostrar que les emocions humanes són menys universals del que sembla, encara que sí que existeixen certs punts en comú.

Els resultats indiquen que l’experiència de les emocions humanes està modelada per les pròpies paraules, a més de per l’evolució biològica

“Trobem una àmplia varietat en el significat de les emocions segons cada llengua”, diu Jackson. Per exemple, mentre que els parlants de persa ajunten “aflicció” amb el “penediment” en la paraula ‘aenduh’, l’idioma darguin la fusiona amb “ansietat” en el terme ‘dard’.

“Les emocions variaven més del triple [entre llengües] respecte als colors”, comenta l’investigador. Aquestes discrepàncies no tenien lloc a l’atzar, sinó que els significats “eren més similars en famílies d’idiomes geogràficament pròximes”. Els investigadors consideren que això suggereix que l’experiència de les emocions humanes està modelada per les pròpies paraules, a més de per l’evolució biològica.

“Les nostres troballes reflecteixen el paper de la cultura [en l’expressió d’emocions]”, comenta Jackson. “El fet que idiomes pròxims [en el mapa] tinguen una comprensió més similar [dels sentiments] indica que aquests significats poden ser compartits conforme els grups humans entren en contacte a través del comerç, la conquesta i la immigració”.

L’amor també és compassió

Al mateix temps, els investigadors van trobar que els idiomes del món diferencien les emocions segons els seus nivells de valència i activació. La valència divideix les emocions en agradables i desagradables; per exemple, alegria i penediment. L’activació fa referència a l’activitat fisiològica implicada en aqueix sentiment —per exemple, el ritme cardíac— i que pot ser alta, com en la ira, o baixa, com en la tristesa.

“Les llengües quasi mai unien emocions positives amb negatives, o emocions d’alta activitat amb altres de baixa activitat”, diu Jackson, la qual cosa implica que es tracta de “dimensions psicofisiològiques” compartides per tots els éssers humans.

En alguns idiomes austronesis l’amor es relaciona amb la llàstima

Jackson conclou que, “mentre que la valència i l’activació representen blocs de construcció universals per a les emocions, podem aprendre de la nostra cultura i de les veïnes a l’hora de dotar de sentit a aquests sentiments”.

Significa això que els parlants de dues llengües diferents poden no estimar de la mateixa forma? “Precisament. Algunes cultures poden conceptualitzar l’amor de formes similars, però la nostra anàlisi obri la possibilitat que no hi haja un amor universal”. Per exemple, en alguns idiomes austronesis —família a la qual pertanyen el malai i l’indonesi— aquest sentiment es relaciona amb la llàstima. Això implica que veuen l’amor de forma més negativa… o la llàstima de forma més positiva.


Font: AgenciaSinc Foto: Pixabay 

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.
Tancar

Paisdelmar

Benvinguts

Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda