fbpx

Utilitzar el terme “País Valencià” no exclou l’acatament de l’Estatut d’Autonomia 

Comparteix:

El debat terminològic i amb tints polítics no és nou. Porta anys generant controvèrsia, encara que és la primera vegada que el Consell Jurídic Consultiu (CJC) es pronuncia sobre aquest tema i de forma tan clara. Utilitzar l’expressió «País Valencià» per a referir-se a l’Estatut d’Autonomia quan un alt càrrec jura o promet el càrrec és plenament vàlid.

Per a l’òrgan consultiu, «la interpretació de la validesa dels juraments i promeses pels alts càrrecs ha de regir-se per un criteri antiformalista, respectant la pluralitat política i llibertat ideològica, sent vàlides les modificacions introduïdes de manera espontània a la fórmula proposada sempre que no deixen buit de contingut l’acatament a la Constitució». És a dir, afegir l’expressió «País Valencià» en l’acatament «ni nega l’Estatut, ni el seu valor normatiu, ni exclou l’acatament a aquesta, ni genera confusió respecte a quin és la norma que s’acata».

Els motius pels quals el Jurídic acaba ficant-se en aquest jardí cal buscar-los en la consulta de l’Ajuntament de la Pobla de Farnals. El grup del PP pretenia que tres regidors (dos del PSPV i un de Compromís) repetiren la promesa del càrrec en considerar que era invàlida per invocar l’«Estatut de Autonomia del País Valencià» i no la denominació oficial de «Comunitat Valenciana».

El PP va acudir primer a la Junta Electoral i, després del silenci d’aquesta, va sol·licitar un informe al secretari municipal, que no es va pronunciar. La consulta va arribar a un Jurídic que va dictar resolució sense cap vot particular i en un plenari amb l’expresident Camps com a membre nat. La principal conclusió és que l’acatament als Estatuts són aplicable a funcionaris de carrera i diputats de les Corts, però no als regidors i regidores. Aquests es regeixen per la Llei Electoral que estableix que la jura o promesa ha de referir-se a la Constitució. El Jurídic parla d’una circular de principis de 2019 de la Direcció General d’Administració Local que incloïa una sèrie de models de documents, entre els quals el número 6 recull una fórmula en la qual en la jura i promesa s’afig a l’acatament de la Constitució el de l’Estatut d’Autonomia. La circular, diu el CJC, no està per damunt d’una llei pel que encara que al·ludir a l’Estatut no és un problema tampoc és necessari.

Arribat a aquest punt, el CJC no defuig la qüestió medul·lar: si amb l’expressió «Estatut d’Autonomia del País Valencià» es podria donar per complida l’exigència de jurament o promesa d’acatament o si, com defensava el PP, amb el seu ús s’incompleix. I sembla tindre-ho clar: «L’acatament no és una mera formalitat que queda satisfeta pel compliment d’una fórmula ritual, doncs, en aquest cas, la modificació dels termes verbals del ritu impediria donar-la per complida». I subratlla que una norma reglamentària no pot determinar els límits d’un dret fonamental.

Sentència del Suprem

Així, recorda la fallada del Suprem que va avalar l’ús de «per imperatiu legal» dels diputats de HB en 1989. «L’addició d’elements ideològics no impedeix considerar vàlid l’acatament sempre que tals elements no buiden de contingut el respecte a la Constitució o a l’Estatut», reitera.


Font: Levante Foto:  Jonny James 

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.
Tancar
Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda