fbpx

Suïcidi, la tragèdia silenciosa

Comparteix:

És molt possible que mentre elabore aquest article una persona se suïcide i moltes altres ho estiguen intentant. Segons dades oficials, al nostre país se suïciden 10 persones al dia, és a dir, més de 3600 persones a l’any. Aquestes xifres dupliquen a les d’accidents de trànsit, són onze vegades més que les d’homicidis i huitanta vegades més que les de víctimes mortals de violència de gènere. Però es parla poc d’elles.

Això significa que 3600 persones no han vist una altra eixida al seu patiment que llevar-se la vida. Persones que amb la seua mort deixen arrere una tragèdia a penes murmurada en els mitjans de comunicació.

Si no parlem d’aquestes xifres és perquè són un espill, el reflex del qual no ens agrada veure. Un reflex d’una societat absolutament fracassada que no és capaç de cobrir les necessitats dels seus ciutadans, que no els protegeix com deguera, que els abandona a la seua sort.

Diversos són els perfils de les persones que decideixen suïcidar-se i diferents són les situacions que les espenten a prendre aquesta decisió. La persona desocupada, a la vora del desnonament, que no troba la manera de cobrir les seues necessitats bàsiques ni les de la seua família. La persona major cuidador d’una altra persona dependent que no rep ajudes, que se sent sola i, desesperada, comet aquesta terrible acció. La persona amb una malaltia mental crònica que no és atesa com cal per als serveis sanitaris i que, per a acabar amb un sofriment infinit, es lleva la vida. I, sens dubte, molts altres perfils. Aquestes persones no són xifres, són éssers humans enfrontats a situacions que no haurien de donar-se.

Un exemple de cas d’una persona amb una malaltia mental crònica és el de la mare de l’actor Román Reyes. En un gest de valentia i coratge Román ha publicat en xarxes socials el seu sofriment i la tragèdia en la qual viu des de la defunció de la seua progenitora. Però aquest és només un exemple que s’ha fet visible dins de la invisibilitat. Moltes persones no som capaces de parlar públicament sobre això. Quan mor una persona que ha comés suïcidi, molts som els que intentem ocultar-ho per por, vergonya, pel què diran… No obstant això, l’exemple de Román està provocant que molts ens unim al seu dolor i al seu crit, i que, igual que en altres escenaris injustos (assetjament sexual, violència de gènere) també ens posem d’en peus per a denunciar el que, al meu entendre, ha de considerar-se una tragèdia nacional. La malaltia mental, moltes vegades menysvalorada, pot arribar a ser letal si no es respon a ella com es degut, pot ser l’últim escaló de la vida, si no és tractada com es tracta un càncer o una altra patologia potencialment mortal.

Les morts per suïcidi es poden previndre, però es necessita acció i voluntat, es necessita un Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi, es necessita que els polítics deixen d’una vegada de mirar-se el melic i es posen a prendre les mesures necessàries per a protegir als seus ciutadans (aquesta hauria de ser la seua labor principal), es necessita millorar els sistemes sanitaris en salut mental, i, sobretot, es necessita que parlem del tema, que parlar de suïcidi deixe de ser un tabú. Això pot salvar moltes vides, fins i tot la teua o la meua, i és que mai sabem al que ens podem enfrontar.

Com diu Román, és necessari un #metoo també en aquest tema, i jo li acompanye en aquest camí i alce la meua mà: #metoo, jo també sóc familiar d’una persona que s’ha suïcidat.

P.S.: Aquesta tragèdia és un problema de tots, per això vos animem a donar suport a Román en la seua campanya en change.org/stopsuicidios. Signa i comparteix, entre tots podem evitar més morts.


Foto: Unsplash

He escrit articles sobretot de literatura i cultura en general per a revistes digitals; en 2018 vaig publicar amb altres autors el llibre sobre assetjament escolar "Por ti y por todos tus compañeros" (Editorial CCS) i al juny de 2019 el meu primer llibre en solitari amb relats socials "Olor a rueda quemada"(Editorial DECH). De formació i professió sóc terapeuta ocupacional i treball amb persones majors.
Tancar
Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda