fbpx

L’escola mútua: on el deixeble iguala al mestre

Comparteix:

El concepte no és nou sinó que es remunta a la França del s XVIII, quan va nàixer la idea de l’escola mútua, un espai on els alumnes més majors o avançats en la matèria ajuden els més joves a comprendre la lliçó en comptes de deixar aquest rol exclusivament en mans del professor. La tècnica no va perdurar en la pràctica de l’escola pública francesa i es va perdre amb el temps fins fa relativament poc.

En el 2015, Vincent Faillet, professor de ciències i de tecnologia en l’institut Dorian de París, va recuperar la idea original i la va adaptar al seu context. En eixa època a més de fer classes estava realitzant un doctorat en Ciències de l’Educació.

L’escola ha oblidat el plaer d’aprendre i ha injuriat també el cos de l’alumne

L’escola, segons afirma Faillet en la seua conferència TED, és un “espai de confinament, on els alumnes han de romandre asseguts, immòbils i en silenci durant hores.” És més: el docent denuncia que l’escola ha oblidat el plaer d’aprendre i ha injuriat també el cos de l’alumne. “Per a l’educació francesa el cos és,” segons paraules de Faillet, “cosa que serveix només per a transportar el cap a l’escola, i de l’escola després de tornada a casa.”

Els monitors de l’Escola mútua fan recitar als seus companys (cap a 1810) JOSEPH LANCASTER VIA COMMONS / WIKIMEDIA

I tota aquesta pedagogia procedeix de Juan Baptista de La Salle, qui en 1680 va popularitzar a les seues escoles l’ensenyament simultani, la que hui és tradicional: classes amb un sol professor, qui transmetrà els seus coneixements a diversos xiquets alhora, de la mateixa edat. I per a poder fer-ho, La Salle crea l’aula com la coneixem hui dia: xiquets asseguts en fila uns darrere d’uns altres. Segons Faillet per a canviar la pedagogia, per a canviar l’escola, cal començar per canviar l’aula perquè els llocs on ens trobem condicionen la nostra actitud.

En la seua xarrada TED Faillet explica que en el segle XIX va haver-hi una guerra escolar terrible entre l’ensenyament simultani, promoguda per La Salle, i l’ensenyament mutu. Se sabia ja en l’època que s’aprén dues vegades més ràpid amb aquest altre sistema. Però per raons polítiques i religioses es va optar pel model convencional de l’escola pública francesa. Els alumnes, després de tot, assisteixen a classe com els fidels a la missa. En el segle XIX el mètode de La Salle tenia sentit perquè la informació era escassa i el professor era l’únic que detenia el coneixement. Però en ple segle XXI ja no funciona i en canvi l’ensenyament mutu té molt potencial. I posa la seua experiència com a exemple.

La seua idea de la classe mútua va començar per la voluntat de redissenyar l’espai segons les necessitats dels seus alumnes. Els “xicotets” canvis de l’aula tenen per objectiu arribar a canviar l’escola. Va demanar als seus alumnes que li dissenyaren la classe ideal per a ells. Al principi les taules estaven alineades i totes orientades cap a la taula del professor i cap a la pissarra. Des de la intervenció dels alumnes, es van decidir a ajuntar diverses taules, perquè els alumnes pogueren col·laborar els uns amb els altres, i la pissarra es “va multiplicar”.

Faillet es va adonar que els alumnes necessitaven anar a la pissarra per a explicar-se mútuament la lliçó. Així que la seua classe compta amb pissarres en totes les parets. Al principi de les seues classes Faillet reserva un temps curt per a la “lliçó magistral”, que dóna ell. Després arriba el treball per grups i col·laboratiu i finalment la correcció conjunta de l’exercici. I gràcies a aquests canvis els alumnes mouen el cos, a més d’estimular el cervell, i, last but not least, han recuperat el plaer d’aprendre.


Font: El País Fotos: Twitter


Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.
Tancar
Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda