fbpx

“La fotografia té la capacitat de generar canvis en la nostra societat” Juan Plasencia

Comparteix:

El passat 6 de novembre es va inaugurar en la Façana del Mercat Central de Castelló l’exposició de fotos de l’autor Juan Plasencia. Una obra que mostra les dones valentes de l’Albufera de València, que lluitaren per a aconseguir el seu dret com a ‘Pescadores’.
Una obra fotogràfica de caràcter social i en femení que es podrà visitar fins a gener de 2020.

“Les dones de El Palmar són un clar exemple de canvi des de l’individu”, ens conta el propi fotògraf.Teresa Chardi va ser la dona que ho va iniciar tot. Ella es va preparar per a una lluita que feia temps que meditaven. Després es va unir un col·lectiu (bastant escarit, per cert) per a resistir la metamorfosi que es va gestionar en El Palmar. Res va ser agradable, res va ser senzill, però es va aconseguir i durarà en el temps perquè es va realitzar des de l’individu, des de la convicció personal.”

Aquest treball pretén mostrar a modus d’exemple (elles i les seues accions) perquè servisca. No denuncia res, només pretén mostrar que el canvi social és possible.

Com definiries el teu treball a El Palmar?

Els meus reportatges, en general, són treballs de llarg recorregut. Això significa que tracte cada tema en profunditat i ocupació el temps necessari per a desenvolupar-los de la forma més completa possible. Per això no sempre són treballs d’actualitat, sinó que contenen cert caràcter atemporal (vegeu, per exemple, treballs com a Fila 7 o El llegat de la guerrilla). En aquest cas, “Pescadores” tracta d’aprofundir en una problemàtica social molt actual i present en els mitjans de comunicació, però ho aborde des de l’atemporalitat que m’ofereix l’èpica d’aquestes dones lluitadores. El seu llegat és permanent i serveix d’exemple, hui i matí.

Quin és el poder de la fotografia?

Vivim en una era merament icònica. Tot el que la societat significa hui, està encriptat en imatges. Es pot dir (des d’una visió general i gens concreta) que la fotografia actual té un alt poder d’influència. No obstant això, el foto-reportatge (entenc que és a la foto que et refereixes) viu moments contradictoris. Molt bàsicament; la seua influència es veu limitada per l’enorme activitat (generalment extremadament perible) de la informació gràfica que rebem tots els dies. Crec que perquè la fotografia social es convertisca en el que mereix (una eina més d’expressió per a educar i comptar lliurement) necessita un tracte temporal més pausat i dedicat.

De totes maneres,  preferisc la noció de canvi. Hui dia posseïm suficients llibertats per a gestionar el canvi com a forma de protesta (una altra cosa és que no ho fem). Per tant, jo diria que la fotografia té la capacitat de generar canvis en la nostra societat, però es veuen minvats per l’enorme quantitat d’informació icònica que rebem al dia. Ja saps… És la censura del nostre temps (molt i ràpid).

Arribats a aquest punt, crec que res funciona de debò si no existeix prèviament un canvi individual i personal. Cada vegada som més societat i més globalitzada però per contra cada vegada som menys individus.

Què podem veure en la Mostra fotogràfica.

Crec en el poder il·lustratiu i estètic de la imatge fotogràfica. També crec que a través de l’harmonia estètica es poden encendre flames interiors que generen una reacció. Aquest treball usa l’ham del bell (l’entorn del Palmar ajuda molt) per a punyir en el realment important: l’exemple que ens proporciona un grup de dones lluitadores. L’exemple social és una bona eina de canvi individual i col·lectiu.
Per tant, m’agradaria que l’expo mostrara l’exemple que signifiquen aquestes dones: esperança, actitud i canvi.

Conta’n’s el moment que més t’haja impactat en tot el procés fotogràfic.

Conéixer a les cinc dones. Fotografiar-les va ser secundari, ho dic de veres. Em va fascinar la seua convicció i pragmatisme. Sona senzill, però el que van fer va ser èpic i heroic. Es van haver d’enfrontar al seu entorn més pròxim i això és molt dur. Per exemple, en diverses ocasions van tindre manifestacions de protesta en la mateixa porta de les seues cases i exercida pels seus propis veïns…no m’imagine el difícil que ha de ser viure una cosa així.

 

 Com està la situació de les pescadores ara mateix?

Hui viuen tranquil·les; el poble i l’ambient s’ha tranquil·litzat molt (encara que alguna picabaralla queda). Però això és el més important de tot: es tracta de ciutadanes normals amb vides normals que van generar un canvi extraordinari.

Es mourà per altres llocs i d’altres formats aquesta exposició? 

En això estic treballant ara. Espere que prompte puguem tindre noves iniciatives com les que proposa Dani Belinchon (el comissari de l’expo) i el mateix Ajuntament de Castelló.

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.
Close

Paisdelmar

Benvinguts

Close

Sign in

Close

Cart (0)

Cart is empty No products in the cart.

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda