fbpx

 

 

 

 

 

 

50 anys de la primera connexió a través de ARPANet, la xarxa que després es convertiria en Internet

Enguany celebrem 50 anys de l’arribada de la nostra espècie a la Lluna, la qual cosa sens dubte és una fita històrica perquè per primera vegada posàvem els peus sobre un astre diferent al que ens va veure nàixer. Però enguany –hui en concret– se celebren també 50 anys d’un fet que en el seu moment va passar desapercebut però que al meu entendre ha canviat el món més que l’arribada de la nostra espècie a la Lluna.

I és que a les 22.30 del 29 d’octubre de 1969, hora de Califòrnia, la qual cosa vol dir que en horari UTC ja eren les 6.30 del dia 30, Charley Kline, treballant des de la Sala 3420, aconseguia iniciar sessió en l’ordinador SDS-940 del Stanford Research Institute des del Sigma-7 de la Universitat de Califòrnia en Los Angeles sense que els centenars de quilòmetres que separaven totes dues màquines foren un problema per a això. Encara que com és quasi de rigor en el primer intent, dut a terme una mica més d’una hora abans, es va penjar un dels ordinadors encarregats de gestionar la connexió, coneguts com Interface Message Processor.

No era la primera vegada que es connectaven entre sí dos ordinadors de diferents fabricadors, alguna cosa que hui ens sembla el més normal però que llavors no ho era en absolut. Ja havia succeït a l’octubre de 1965 amb el TX-2 del Lincoln Laboratory a Boston i el Q-32 de SDC System Development Corporation en Santa Mónica, Califòrnia, encara que llavors havien utilitzat una connexió telefònica dedicada.

La diferència és que aquell 29 d’octubre la connexió es va fer mitjançant una xarxa de paquets commutats, una idea que es basava en els treballs pioners de Donald Davies i Paul Baran. La idea era utilitzar connexions en les quals no fóra necessari saber quina ruta anaven a seguir les dades davant possibles fallades de les línies o dels elements de connexió d’una forma transparent a l’usuari, fallades que llavors eren molt habituals.

Aquest experiment va sorgir de la necessitat cada vegada més apressant de posar a la disposició dels contractistes de l‘Oficina per a les Tecnologies de Processament de la Informació (IPTO) més i més recursos informàtics. L’objectiu de la IPTO era buscar millors maneres d’usar els ordinadors, anant més enllà del seu ús inicial com a grans màquines calculadores, però s’enfrontava al seriós problema que cadascun dels principals investigadors i laboratoris que treballaven per a ella semblaven voler tindre el seu propi ordinador, la qual cosa no sols provocava una duplicació d’esforços dins de la comunitat d’investigadors, sinó que a més era molt car; els ordinadors en aquella època eren qualsevol cosa menys xicotets i barats.

Robert Taylor, nomenat director de la IPTO en 1966, va tindre una brillant idea basada en les idees proposades per J. C. R. Licklider en un article anomenat Man-Computer Symbiosis: Per què no connectar tots aqueixos ordinadors entre si? Així els investigadors que estigueren fent un treball similar en diferents llocs del país podrien compartir recursos i resultats més fàcilment i l’ARPA (Agència per a Projectes d’Investigació Avançats, agència de la qual depenia la IPTO de Roberts; hui dia es diu DARPA) podria concentrar els seus recursos en un parell de llocs instal·lant allí ordenadors molt potents als quals tothom tindria accés mitjançant aquestes connexions.

Amb aquesta idea en ment Taylor al febrer de 1966 es va anar a veure al seu cap, Charles Herzfeld, el director de l’ARPA, i després d’exposar les seues idees li va dir que podrien muntar una xicoteta xarxa experimental amb quatre nodes al principi i augmentar-la fins aproximadament una dotzena per a comprovar que la idea podia emportar-se a la pràctica.

The IMP Log The Very First Message Sent on the Internet

A més, li va contar que d’aquesta manera seria possible interconnectar ordinadors de diferents fabricadors, i el problema de triar un fabricant o un altre es veuria disminuït, eliminant el problema terminal, que era com Taylor cridava en haver d’usar una terminal i procediments diferents per a accedir a cada tipus d’ordinador. De fet, una de les coses que més frustrant li resultava a Taylor, perquè li semblava extremadament ineficaç, era haver de tindre tres terminals diferents instal·lats en el seu despatx per a accedir a sengles ordinadors, i que connectar-se a cadascun requerira un procediment diferent. Una altra de les idees de Taylor era que la xarxa podia ser resistent a fallades, de tal manera que si un ordinador de la xarxa fallava, els altres podrien continuar treballant, la qual cosa redundaria en una major disponibilitat dels limitats recursos disponibles.

Vore també


Així que vint minuts després Taylor tenia un milió de dòlars per al projecte el desenvolupament del qual va ser adjudicat el 7 d’abril de 1969 a l’empresa Bolt, Beranek and Newman. És poc menys que increïble que en sis mesos ja tingueren dos nodes connectats.

I per a desembre de 1969 la xarxa tenia quatre nodes: els dos ja citats en el SRI i en la UCLA i altres dues en la Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara i a l’Escola de Computació de la Universitat d’Utah, cadascun d’ells amb un ordinador d’un fabricant diferent que es comunicava amb els altres a través dels IMP.

En sentit estricte no podem dir que aquell 30 d’octubre de 1969 nasquera Internet. Com a molt podem dir que va nàixer ARPANet, la xarxa que en principi anava a ser utilitzada només pel Departament de Defensa dels Estats Units; una xarxa que ni tan sols utilitzava el protocol de comunicació que usa Internet hui dia i que de fet no va ser declarada operativa fins a 1975.

ARPANet, per cert, va ser desactivada en 1990 quan va quedar clar que Internet era el camí a seguir.


Font: Microsiervos Foto: Wikipedia

Si continues utilitzant aquest lloc aceptes l'ús de cookies. Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar