fbpx

 

 

 

 

 

 

La Malversació, la prevaricació i el suborn, van ser els principals delictes de la corrupció valenciana

Radiografia valenciana de la corrupció: dos terços dels condemnats són càrrecs públics, el 65% vinculats al PP

Un estudi del Observatori Ciutadà contra la Corrupció analitza 32 casos de corrupció pública sentenciats per les tres audiències provincials i el TSJ valencià des de 1995

Un estudi impulsat pel Observatori Ciutadà contra la Corrupció analitza 32 casos de corrupció pública jutjats i sentenciats per les tres audiències provincials i el TSJCV des de l’entrada en vigor de l’actual Codi Penal en 1995. L’objectiu del treball, que serà editat pròximament pel Observatori com a quadern pedagògic i els resultats del qual poden consultar-se en la web del Observatori, és analitzar “de manera crítica” el tractament penal dels casos de corrupció ocorreguts durant els últims anys, a partir de la jurisprudència dels òrgans judicials valencians.

La investigació s’ocupa, en concret, dels delictes de prevaricació administrativa, prevaricació urbanística, suborn, malversació de cabals públics, negociacions i activitats prohibides per al col·lectiu de funció pública, i abusos en l’exercici de la seua funció; també, quan apareixen en concurs amb algun d’ells, dels delictes de tràfic d’influències i de frau i exacció il·legal.

De les 32 sentències analitzades, 30 han sigut condemnatòries. El 66’6% (20) d’elles han suposat penes per a càrrecs públics, personal de confiança o gestors d’entitats o empreses del sector públic; el 26,6% (8), per a personal funcionari; i el 6,6% (2), per a concessionaris o adjudicataris de l’administració. De les 20 sentències condemnatòries a càrrecs públics, el 25% (5) es refereixen a persones vinculades al PSPV en el moment de comissió del delicte i un 65% (13), al Partit Popular, entre les quals destaquen les de majors penes o impacte social o econòmic, com la primera peça del cas Blasco, residus i neteja de Torrevieja, Emarsa, Gürtel/Fitur o la depuradora de Borriol.

Malversació, prevaricació i suborn

Un 36,6% (11) de les sentències condemnatòries penen la malversació de cabals públics; un 30% (9), la prevaricació administrativa; un 26,6% (8), el suborn; un 13,3% (4), les negociacions i activitats prohibides per al personal funcionari; un 10% (3), la prevaricació urbanística; i un 6,6% (2), el frau i l’exacció il·legal.

Els casos estudiats van tindre lloc a la ciutat de València (7 casos) i en tretze comarques: l’Alacantí (9 casos), la Vall de Cofrentes-Ayora (3), la Vega Baixa (3), la Marina Baixa (1), l’Horta Nord (1), l’Horta Sud (1), la Ribera Alta (1), el Vinalopó Mitjà (1), la Marina Alta (1), la Safor (1), l’Alt Palància (1), el Camp de Túria (1) i la Plana Alta (1). Només van resultar absolts els acusats en els casos de l’aparcament dels Jardins de Monforte de València i de falsedat documental a l’Ajuntament de la Vall de Laguar (la Marina Alta).

Vore també


Les audiències provincials o el TSJ van condemnar, en canvi, als acusats en la resta de casos: planta de formigó a Orxeta, auditori de Paterna, gestió de tributs municipals a Benetússer, requalificació de terrenys a Zarra, concessió de llicències d’obres a Ayora, alteració del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de San Fulgencio, residus i neteja a Torrevieja, apropiació fons de les Germanes Carmelites d’Orihuela, selecció del secretari municipal de Rafelguaraf, cobraments indeguts per l’alcalde del Fondó de les Neus, rellotges del vicealcalde de València, vestits del Cap de Gabinet de l’Agència Valenciana de Turisme, autoritzacions ambientals indegudes per tècnic de la Conselleria de Medi Ambient, cas Emarsa, cas Gürtel/Fitur, cas Blasco (peça primera), prevaricació administrativa de l’alcalde de Barx, tramitació irregular de permisos de residència d’estrangers, matriculacions irregulars en la Prefectura provincial de trànsit d’Alacant, irregularitat en permisos de treball i residència en la Subdelegació del Govern a Alacant, apropiació de fons de loteria a Alacant, apropiació de girs postals per un funcionari de Correus d’Alacant, apropiació de fons per un funcionari del Servei Valencià de Salut, apropiació de fons per un recaptador municipal de Sant Vicent del Raspeig, urbanització de parcel·la al Campello, telecentres municipals a Alacant, devolucions de l’IVA a Alacant, concessió de l’explotació de la planta embotelladora d’aigua de Chóvar, falsificació de dades d’una empleada per l’alcalde de Riba-roja de Túria, i depuradora de Borriol. No s’han inclòs casos com Brugal, Càrtel de Foc, Divalterra, Imelsa, IVAM, Taula o Comerç perquè, a data de tancament de l’estudi, es trobaven encara en fase d’investigació, instrucció o judici oral.

Els resultats del treball seran presentats aquest dimecres en l’acte ‘Panoràmica de la Corrupció al País Valencià’, que tindrà lloc a les 19 hores en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Intervindran Laia Maurí i Consuelo Vidal, en representació del Observatori; Jorge Correcher, autor de la investigació; i una representant de l’Agència Valenciana Antifrau. L’estudi forma part d’un projecte cofinançat per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.


Font: El diario.es  Foto: Pxhere


Si continues utilitzant aquest lloc aceptes l'ús de cookies. Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar