fbpx

El dia que Franco va perdre el seu pal·li

Comparteix:


Mentre escric açò, la làpida que cobreix la mòmia d’un dictador, està sent alçada per a acabar amb els honors que porta rebent des de fa 45 anys. Uns honors que la hipòcrita democràcia espanyola, no s’havia atrevit a detenir fins hui. Fins i tot l’església catòlica ha decidit abandonar a la seua sort al dictador al qual tant li deu. Potser per això serà la primera vegada que Franco no ix d’una església sota pal·li.
Treure a Franco de El Valle de Los Caídos podria ser una forma simbòlica de trencar (per fi) amb l’herència del franquisme. Seria bo que fora una declaració d’intencions i que després d’acabar amb el que simbolitzava aquest enterrament, s’anaren desmuntant la resta d’herències franquistes. I és que eixes herències continuen impregnant en major o menor mesura a la Justícia, a les Forces Armades, al món empresarial, al sistema educatiu o a l’Església Catòlica.
Una d’eixes herències és el Concordat amb el Vaticà. Això no és simbòlic. És un acord que ha condicionat la vida dels espanyols, alhora que concedia a l’Església Catòlica privilegis i influències vergonyoses. Així, aquesta institució, com durant el franquisme, continua ficant les seues urpes en l’educació, en drets socials com el matrimoni homosexual o l’avortament, fins i tot se li concedeix un paper preeminent en temes purament científics, com la investigació amb cèl·lules mare. Mentrestant, manté privilegis com: les exempcions fiscals, el finançament blindat, les immatriculacions de finques, cases, palaus, mesquites… i tot el que se li posa a tir. De tots els acords que inclou el Concordat un dels més feridors i extravagants és la presència de l’assignatura de Religió Catòlica en tots els centres educatius (públics, concertats i privats), més encara si es considera l’estatus privilegiat que aquesta té. Es pot argumentar que cal estudiar el paper de les religions en la història. Però caldrà fer-ho d’una manera objectiva i sense separar el seu paper del context històric, és a dir el que ja es fa en l’assignatura d’Història. Si cal parlar de la influència de la religió en el pensament, supose que es farà en Filosofia. Això per no parlar de l’anomalia que suposa que siga la Conferència Episcopal la que establisca el currículum de l’assignatura i trie unilateralment i amb opacitat als professors, passant per damunt de les administracions laborals i educatives.
Sempre hi ha hagut gent vàlida, solidària i compromesa amb la societat dins de l’església catòlica. Segur. És això suficient perquè seguisca en vigor, quasi 70 anys després el Concordat amb el Vaticà? És això suficient perquè es mantinga l’assignatura de Religió en 2019, més o menys en els mateixos termes que va acordar Franco amb el Vaticà en 1953? (en 1979, l’única cosa que va fer el govern de Suárez és adaptar el Concordat al nou escenari, però en la pràctica és el mateix acord que va signar la dictadura i del qual l’església continua beneficiant-se). Més li val a l’església que la gent no es llija el Concordat, perquè és una vergonya que un país sobirà mantinga acords d’aquest tipus, que suposen, d’alguna forma, una cessió de la seua sobirania, de part dels seus fons, del seu patrimoni, fins i tot del seu territori.
Per això em tem que el paper conciliador i facilitador de l’església amb l’exhumació de Franco, no és altruista. No s’ha oposat a retirar de El Valle de los Caídos el cadàver, fins i tot ha col·laborat fent de mediadora, potser a canvi que es continue mantenint la seua gran herència franquista: El Concordat. Tal vegada va ser això el que va pactar fa unes setmanes Carmen Calvo en el Vaticà, tal vegada. Un pacte que permetrà a Sánchez donar un colp electoral d’alt efecte simbòlic i a l’Església Catòlica mantenir el que en realitat li interessa: beneficis fiscals, finançament, influència en l’àmbit educatiu, l’assignatura de religió en tots els centres educatius…
Més enllà del que simbolitza i més enllà de l’evident elecció electoralista de la data de l’exhumació, m’agradaria que fóra el primer pas de la Democràcia Espanyola per a continuar desembarassant-se d’una vegada del franquisme que la va parir. Però igual, en realitat, no és el primer pas i és, simplement, l’últim. L’únic. Si per casualitat no fora l’únic i a mi em donaren a triar, després de traure a Franco del seu mausoleu, de totes les herències franquistes que continuaran quedant, la següent que trauria és la Religió de les aules.


Enginyer agrònom i professor de Tecnologia a l'IES Penyagolosa de Castelló. Autor de: Jo, ara (Unaria, 2016 – guanyador del XVII Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado), La isla de las culebras (La pajarita roja, 2016 - finalista del II Premi CEPA), Cuando la vida se pone perra (Unaria, 2013), Catálogo de excusas para seguir vivo (o para estar muerto) (2011- finalista dels XXII premis de la Crítica Literària Valenciana) i Fábulas efímeras (2010, Conselleria d’Industria). Alguns dels seus relats han tingut èxit en nombrosos concursos i apareixen en diverses antologies. És comissari i ha ideat l'exposició itinerant: Microrrelatos. Es tracta d'una mostra de l'obra dels principals microrelataires espanyols, agrupats al corrent literari Generació Bolgger, de la qual és membre. Periòdicament fa tallers d’escriptura creativa de microrelats, a centres educatius de la província de Castelló i de la regió de Puglia (Italia) Ha organitzat les quatre edicions de la Primavera de Microrrelatos Indignados al seu blog La colina naranja.
Tancar

Paisdelmar

Benvinguts

Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda