fbpx
Productes

FER UNA DONACIÓ A PAIS DEL MAR

Donatiu

Personal Info

Billing Details

Terms

Donation Total: 1,00€


Fb. In. Tw. Be.

Esperant el primer mort


Són tan mediocres els polítics d’un i un altre costat, que dubte molt que el que està succeint aquests dies a Catalunya, estiguera en els seus plans per a desbloquejar la situació; desactivant l’independentisme o revitalitzant-lo respectivament. Aquesta violència urbana s’assembla massa a la que ha recorregut altres països i crec que només se serveix de l’independentisme, per a donar eixida a la humiliació i la frustració que el capitalisme globalitzat ha propagat entre amplis estrats de la població, açò, a propòsit, també serveix per a explicar l’èxit per tot el continent de partits polítics populistes, antieuropeistes i xenòfobs.

Siga com siga, tant en un sentit com en un altre, aquesta violència retransmesa en directe, és el camí més curt i probablement, a hores d’ara, l’únic per a aconseguir el desbloqueig.
És aquest un tema complex i per això, per a tractar d’entendre-ho, és bo escoltar als experts. Un dels més eficaços a aconseguir independències, que ha donat Europa en les últimes dècades, és Ratko Mladić. Va dir en una ocasió: «Les fronteres es dibuixen amb sang» i tot seguit es va posar a demostrar que, efectivament eixe era el camí. Pocs anys després de pronunciar eixa frase premonitòria, Iugoslàvia s’havia desmembrat.

Així que només és qüestió de temps. Esperar. Esperar el primer mort. Tot dependrà de quin costat caiga, o com es «venga» eixe mort, per a aconseguir fer un pas més cap a la independència, si la mort es deu a l’acció policial o per a desfer diversos dels ja donats, si aquesta és causada pels grups que aprofiten les mobilitzacions per a generar disturbis. Que la sang comence a dibuixar la frontera amb Catalunya o ajude a marcar amb més força les fronteres actuals.
Hi ha una altra possibilitat, que eixe mort no arribe, que les mobilitzacions violentes es vagen apagant i que tot torne al desesperant bloqueig, del qual els polítics actuals ja sabem que no ens trauran. Uns, incapaços d’entendre que el primer que necessiten per aconseguir la independència d’una forma civilitzada, és augmentar el pírric 50% de suport de la població catalana. Els altres incapaços de tindre l’altura política necessària per a abordar el problema, sense les limitacions que els imposa l’electoralisme de curt termini.


Foto: Wikipedia


Enginyer agrònom i professor de Tecnologia a l'IES Penyagolosa de Castelló. Autor de: Jo, ara (Unaria, 2016 – guanyador del XVII Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado), La isla de las culebras (La pajarita roja, 2016 - finalista del II Premi CEPA), Cuando la vida se pone perra (Unaria, 2013), Catálogo de excusas para seguir vivo (o para estar muerto) (2011- finalista dels XXII premis de la Crítica Literària Valenciana) i Fábulas efímeras (2010, Conselleria d’Industria). Alguns dels seus relats han tingut èxit en nombrosos concursos i apareixen en diverses antologies. És comissari i ha ideat l'exposició itinerant: Microrrelatos. Es tracta d'una mostra de l'obra dels principals microrelataires espanyols, agrupats al corrent literari Generació Bolgger, de la qual és membre. Periòdicament fa tallers d’escriptura creativa de microrelats, a centres educatius de la província de Castelló i de la regió de Puglia (Italia) Ha organitzat les quatre edicions de la Primavera de Microrrelatos Indignados al seu blog La colina naranja.

You don't have permission to register

Si continues utilitzant aquest lloc aceptes l'ús de cookies. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca