fbpx

Deu consells per a ajudar el xiquet que plora quan el deixes a l’escola

Decàleg per a ajudar el xiquet que plora quan el deixes a l’escola

A qualsevol edat hi ha xiquets que entren a l’escola plens de felicitat i uns altres que ho fan entre grans llàgrimes. Per als pares d’aquests últims presenciar les llàgrimes del seu fill pot ser esquinçador. Començar l’escola més aviat tard que prompte i realitzar un període d’adaptació ben dissenyat i implementat són els dos factors que més poden ajudar a previndre els plors, però la realitat és que sempre hi ha xiquets per als quals els primers dies d’escola són un poc més difícils.

Sempre és bó recordar que no hi ha obligació d’escolaritzar al xiquet fins als 6 anys i que en alguns casos pot ser que el xiquet simplement no estiga preparat. Existeixen altres opcions com quedar-nos a casa, recolzar-nos en els avis o buscar una “mare de dia” sempre que les circumstàncies de la família ho permeten, alguna cosa que d’altra banda no sol ser habitual. No obstant això, també cal remarcar que el fet que el xiquet plore el primer dia no vol dir que no estiga preparat o que no puga adaptar-se amb un xicotet esforç per part de pares, mestres i el propi xiquet permetent que disfrute d’una manera molt positiva de l’escola en aquesta etapa del seu desenvolupament.

Parlar amb els professors i conéixer com passa el dia el xiquet pot ajudar els pares a estar més tranquils i prendre millors decisions.

Una cosa que sol ajudar els pares és parlar amb els professors i preguntar-los com ha passat el dia el xiquet. En alguns casos (encara que és una cosa molt infreqüent) el xiquet pot plorar durant períodes llargs i pot ser un senyal que el xiquet no està preparat. En altres casos el xiquet plora quan ens separem i després passa el dia sense plorar però donant mostres de tristesa, com per exemple mostrar-se capcot, explorar poc, buscar poc suport dels mestres, la qual cosa indica que el xiquet encara no té confiança en l’entorn. No obstant això, també és freqüent trobar-nos amb el xiquet que plora quan els seus pares es marxaran, però que als 2 minuts està totalment tranquil i als 5 està jugant feliç i tranquil. Conéixer aquesta informació pot ajudar els pares a estar més tranquils i prendre millors decisions.

El que més ajuda al xiquet a adaptar-se és que a l’escola es dissenyen i implementen protocols d’adaptació adequats.

Com podem ajudar el xiquet a adaptar-se més ràpid?

Si el teu fill es troba entre els que va plorar el primer dia i tems que puga tornar a repetir-se para atenció perquè aquestes pautes us poden ajudar saber manejar la situació.

1. Mantingues una actitud positiva

Els xiquets perceben més del llenguatge no verbal que del verbal sobretot com més xicotets són. El teu principal treball quan el xiquet està experimentant un mal moment és confiar; confiar que serà capaç de superar la situació. Amb tot el teu suport i tot el suport dels seus professors. Mostrar-se tranquils i confiats no sempre ajuda o soluciona el problema, però en qualsevol cas sempre és millor que mostrar-se nerviós o amb llàgrimes en els ulls.

2. Domina la rutina

Tindre una rutina ben establida ajuda als xiquets a sentir-se més segurs i saber com funcionaran les coses. Els primers dies és difícil tindre les rutines establides, però ajudarà enormement tindre preparada la motxilla, el berenar, eixir a l’hora o arribar prompte. Sí, arribar prompte (no una hora abans, però sí 5 minuts abans o inclu

3. Ajuda’l a connectar amb el present

En alguns casos el plor és una mostra sobtada d’angoixa, però en altres casos respon a una por anticipatòria. Per això a molts xiquets els ajuda connectar amb el present i la manera més senzilla d’aconseguir-lo és evitar parlar de l’escola o el que ocorrerà i utilitzar en present continu, és a dir: “Estem guardant el berenar en la motxilla”, “Ara estem ficant-nos en el cotxe” “Mira que gosset tan bonic està passejant aqueixa senyora”, “Estem arribant a l’escola”. No hem de reproduir la fórmula literalment, però és millor dir, “Esperarem ací, a la porta” que dir…“Dins d’un moment obriran la porta”.

4. Auxilia’t d’un objecte transicional

Molts xiquets tenen un peluix o ninot de drap que porten amb si o amb el qual comparteixen el llit. Si és el cas del teu fill, pots preguntar-li la nit anterior si vol portar-li’l a l’escola perquè li faça companyia. Pot sonar artificial, confiar en un ninot inert, però en molts casos l’associació positiva que ha generat el xiquet durant els seus primers anys amb el ninot és suficient per a aportar-li la confiança que necessita.

5. Evita mostrar ansietat de separació

La teua calma és el millor aliat perquè el xiquet se senta tranquil, encara que no sempre és suficient. Del que no hi ha dubte és que veure’t a tu angoixada/o i coberta/o de llàgrimes serà el que més neguit li provoque, per la qual cosa com venim recordant aquests dies has d’evitar-ho coste el que coste.

6. Evita oferir recompenses

Pot resultar temptador dir al xiquet que si es calma o no plora li comprarem un juguetito, però aquest tipus de “xantatges” són poc eficients i només solen fer que el xiquet perda confiança en la seua pròpia capacitat.

7. Evita coste el que coste els enutjos

Vore també


Si alguna cosa pot fer que l’angoixa del xiquet augmente això és veure al seu papà o la seua mamà enfadat amb ell o amb ella. En la majoria dels casos els pares que s’enfaden amb els seus fills no ho fan perquè creuen que serà la solució, sinó perquè la seua pròpia angoixa per veure al xiquet plorar i la frustració de no poder calmar-lo fan que se senten desbordats. A pesar que puga ser relativament normal, hem de fer tot l’esforç per estar tranquils ja que com acabem de comentar el nostre enuig només agreujarà l’angoixa del xiquet.

8. Fes-li una besada abans d’anar-te

Aquest és un punt en el qual solen coincidir tots els psicòlegs. A vegades pot resultar temptador anar-se sense acomiadar-se mentre el xiquet no mira. A vegades fins i tot els mestres et poden animar a marxar-te “a la francesa”. No obstant això aquest ardit és molt poc recomanable perquè només farà que el xiquet se senta més desemparat o fins i tot desconfie de tu. No es tracta de fer un comiat llarg i dolorós al més pur estil “Titanic”, però sí d’acomiadar-te del teu fill/a, fer-li una besada i dir-li que li vols abans de marxar-te. Es que és no és un plat de bon gust, però per al xiquet és millor sentir que t’acomiades d’ell, que li dius el molt que li vols i que et vas (encara que es quede plorant i a tu se’t trenque el cor) que desaparéixer si més no li ho espera, sense haver-li dit res.

9. Mai, mai, mai tragues el cap per la finestra

Asomar-se per la finestra pot servir per a satisfer la curiositat. No obstant això, per molt temptador que semble, asomar-se per la finestra només pot servir per a accentuar l’angoixa del xiquet i la raó és molt senzilla. El xiquet que plorant, veu asomar-se a la seua mamà per la finestra no sap interpretar la situació. No sap si això vol dir que la seua mamà anirà a buscar-ho o si s’apuntarà cada ratet per a donar-li confiança. El cas és que el xiquet s’esquerdejarà a esperar o buscar a la seua mare en la finestra de manera intermitent perquè l’estímul massa poderós com perquè el seu cervell l’oblida així com així.

10. Reforça-ho quan vages a buscar-ho

A mesura que passen els dies el xiquet s’anirà sentint cada vegada una mica més tranquil, plorarà una miqueta menys, entrarà en classe una miqueta abans i els profes et diran que es va calmar abans que els dies anteriors. Si és així no t’oblides de reforçar al xiquet, dient-li coses com “Manel, aquest matí has entrat al col·le molt més tranquil!” A poc a poc el teu reconeixement li servirà de suport per a estar més calmada i en control de la seua por”.

La veritat és que no és fàcil deixar a un xiquet plorant en una classe nova, amb uns companys nous i amb un profe nou. Sempre us recomane que parleu amb els profes en aquests primers dies per a veure si el nivell d’angoixa és “relativament normal” i si veuen progressos a mesura que passen els dies. En la majoria dels casos els xiquets s’adapten en pocs dies i comencen a gaudir dels seus nous companys i mestres. En alguns pocs casos l’adaptació és molt llarga i costosa i pot ser recomanable parlar amb l’orientador o amb un psicòleg infantil que ens ajude a valorar si el xiquet encara no està preparat o si hi ha algunes estratègies més concretes que el puguen ajudar.

Espere que aquest post t’haja agradat, però sobretot que el que has pogut llegir ací t’ajude a tí i al teu pequeñajo a superar els plors durant els pròxims dies!

Per: Álvaro Bilbao. Autor de El cerebro del niño explicado a los padres“


Font: El cerebro del niño Foto: Freepik

Si continues utilitzant aquest lloc aceptes l'ús de cookies. Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar