Prop de 150 ciutats i destinacions de 21 països europeus apliquen taxes turístiques

Prop de 150 ciutats de 21 països europeus graven la nit d’hotel

Taxes turístiques a Espanya i a Europa: el que cal pagar

La taxa turística existeix de moment en sol dues comunitats espanyoles, Catalunya i Balears. A França hi ha prop de 50 ciutats amb algun tipus de taxa turística Itàlia té el recàrrec més alt, de fins a 7 euros per nit d’hotel a Roma.
Si es viatjarà per Europa aquest estiu, en aconsellable saber que hi ha prop de 150 ciutats i destinacions de 21 països en les quals cal pagar una taxa turística per allotjar-se en un hotel o en un pis turístic. Un d’aquestos països és Espanya, on ara com ara hi ha només dues comunitats que imposen un gravamen per pernoctar: Balears i Catalunya. El cercador de viatges Liligo.com ha actualitzat aquest 2019 la seua anàlisi de les taxes turístiques amb el que cal pagar en passar per recepció.

Les taxes turístiques graven la pernoctació dels residents i els estrangers en els allotjaments turístics, incloent en aquesta categoria tant hotels com habitatges d’ús vacacional. Els diners recaptats se sol destinar suposadament a projectes que fomenten el turisme sostenible, tant per a rehabilitar els béns turístics com per a mantindre’ls i protegir-los amb l’objectiu de sostindre la seua explotació.

Generalment, els criteris per a aquest impost turístic tenen relació amb el tipus d’allotjament i la seua categoria. Els hotels de 5 estreles tenen una taxa, els de 4 una altra diferent i així fins a arribar a pensions, hostels o càmpings.

Existeixen diverses modalitats de taxa turística. En la majoria de les ciutats es tracta de taxa fixa per nit i persona, mentre que en altres ciutats com Berlín, Viena o Amsterdam es concep com un percentatge aplicat al total de la factura de l’allotjament.

Existeixen també modalitats intermèdies, com la que regeix a Hamburg, en les quals la taxa és un cost fix que depén del preu de la pernoctació. Cal destacar que moltes ciutats no cobren als menors de 18 anys o compten amb una taxa reduïda per a ells.

A Espanya

La taxa turística existeix de moment en dues comunitats autònomes: Catalunya i Balears. En la primera, es va implantar en 2012, En la segona, en 2016, a pesar que entre 2002 i 2003 va ser implementada una mesura pionera de la taxa turística que va vindre a denominar-se ecotaxa.

Catalunya compta amb una taxa diferent per a Barcelona, ciutat en la qual aquest impost ascendeix a 2,25 euros per persona i nit en hotels de 5 estreles i a 1,10 euros per als allotjaments de 4, 3 i 2 estreles. Per part seua, els apartaments turístics paguen una única taxa per persona i nit de 2,25 euros.

Les taxes a Balears i Catalunya no han variat respecte a l’any passat.
Uns preus que difereixen dels de la resta de Catalunya, on les taxes són de 2,25 euros per als establiments de 5 estreles, 1 euro per als de 4 estreles i 0,50 euros per als allotjaments de 2 o 3 estreles.

Aquesta diferència de preus respecte a Barcelona és una dada molt rellevant atés que cada vegada més gent opta per allotjar-se a la Catalunya interior i viatjar per tota la comunitat recorrent al lloguer de cotxes.

Per part seua, Balears després d’haver duplicat les taxes turístiques l’1 de gener de 2018, manté els seus preus. Així, Mallorca, Eivissa, Formentera i Menorca presenten taxes de 4 euros per persona i nit als hotels de 5 estreles, de 3 euros per als de 4 i de 2 euros per als de 2 i 3 estreles. Allotjaments com a hostals, residencials o cases rurals estan gravats amb 2 euros. Els més barats són els càmpings i pensions: 1 euro per persona.

En Europa

Itàlia té taxes turístiques molt similars que se situen entre 1 i 3 euros en ciutats com Arezzo, Catania, Siracusa o Sorrento. Ara bé, les ciutats més turístiques presenten unes taxes notablement superiors. Així, a Roma l’impost se situa entre els 4 i els 7 euros, a Florència entre els 4 i els 5,5 euros i a Milà entre els 3 i els 5 euros. Itàlia és, sens dubte, un dels països europeus amb les taxes turístiques més altes.

A Alemanya, cada estat compta amb la seua pròpia taxa turística. Per exemple, a Berlín i Colònia la taxa turística consisteix en un percentatge, el 5%, de la factura total d’allotjament, una modalitat per la qual han optat altres ciutats europees com Viena o Amsterdam, les quals arriben al 3,02% i el 7% del cost de l’allotjament, respectivament.

A Hamburg existeixen diferents taxes que oscil·len entre els 0,50% cèntims als 4 euros. El cas d’Hamburg és molt singular, atés que estableix una taxa que s’aplica al cost de la pernoctació però sense establir un percentatge. Així, per a allotjaments el cost net dels quals per nit se situa entre els 10 i els 50 euros, la taxa és de 0,50 euros. El màxim són 4 euros, una quantitat que s’aplica per a hotels el cost dels quals per nit és de 200 euros. Si es decideix pernoctar en allotjaments més cars s’haurà de pagar un 1 euro adicional per cada 50 euros que depassen la quantitat de 200 euros anteriorment esmentada.

França, per altra part, té establides taxes que oscil·len entre els 0,75 als 2,20 euros a París, entre els 1,65 i els 3,20 euros a Lió i entre els 0,60 i 4 euros a Niça.

On es paga més
La llista de destinacions espanyoles amb les taxes turístiques més elevades està encapçalada per les illes Balears. Palma de Mallorca, Menorca i Eivissa ocupen els tres primers llocs amb taxes que varien entre els 1 i 4 euros. Els segueixen les ciutats catalanes de Barcelona (entre 1,10 i 2,25 euros) i Girona (entre 0,50 i 2,25 euros).

Uns gravàmens que situen a Balears i Catalunya com dos de les regions amb les taxes turístiques més elevades d’Europa.

Encara que, en aquest sentit, Itàlia continua sent la campiona de les taxes turístiques en el continent, amb gravàmens que oscil·len entre els 1 i els 5 euros de mitjana, depenent de la ciutat. En el cas d‘Alemanya i Holanda, ens trobem també enfront de països cars, sobretot si es vol viatjar a les seues capitals (especialment perquè en elles regeix la modadalidad de taxa turística que grava un percentatge del cost total de l’allotjament). Referent a això, resulta cridaner el cas d‘Holanda, que en l’últim any ha augmentat aquest percentatge d’un 5% a un 7% per a pernoctar a Amsterdam. En aquest context general d’augment de taxes turístiques a Europa, destaca el singular cas de França.

França, amor per les taxes
Especial atenció mereix el cas francés, que en l’últim any ha augmentat substancialment les seues taxes a l’allotjament turístic, a més de ser el país amb major nombre de ciutats amb aquest gravamen. De les entorn de 150 ciutats europees amb taxes turístiques comptabilitzades per Liligo, 50 estan a França.

És de destacar, l’increment de les taxes turístiques a París respecte a l’any passat, que ha crescut un 12%. A Lió, l’impost s’ha encarit substancialment per a hotels de 5 estreles: ni més ni menys que fins a un 49%. Encara que probablement el cas més cridaner és el de Niça, ciutat en la qual, respecte a 2018, la taxa turística s’ha quadruplicat.


Font: Hosteltur Foto:Cristina GottardiUnsplash

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

No tens permís per a registrar-te
Cart Item Removed. Undo
  • No products in the cart.

Si continues utilitzant aquest lloc aceptes l'ús de cookies. Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar