El Marroc aprova una llei històrica que oficialitza la llengua berber

El Parlament marroquí va aprovar aquest dilluns una llei històrica que per primera vegada oficialitza la llengua amazigh (berber) al Marroc, la qual cosa ho posa en l’avantguarda dels països del nord d’Àfrica malgrat les crítiques dels defensors del berber pel seu caràcter “insuficient”.

Després d’una llarga sessió de més de quatre hores, la llei marc d’oficialització de la llengua amazigh va ser aprovada en la Cambra de Representants (cambra baixa del Parlament) per la unanimitat dels diputats presents en un ambient d’escàs entusiasme.

Els representants dels diferents grups parlamentaris es van anar alternant en les seues intervencions per a insistir tots en la importància del amazigh com a component de la identitat del país i segon idioma constitucional després de l’àrab.

El ministre de Cultura i Comunicació (promotor del text), Mohamed Laaraj, va subratllar la importància d’aquesta llei per a introduir el berber en l’ensenyament i en els diferents àmbits de la vida pública amb la finalitat de “protegir el patrimoni cultural amazigh”.

La nova normativa, composta per 35 articles, estableix les etapes de la implementació del amazigh en diferents àmbits (educació, comunicació, justícia i legislatiu) i en les administracions que tenen un contacte directe amb el ciutadà, amb l’excepció del religiós, que constitueix domini exclusiu de la institució real i en el qual només s’usa l’àrab. Obligatori en l’ensenyament

Així mateix, la llei -que haurà de ser aprovada després per la cambra alta- estableix el caràcter obligatori de l’ensenyament del berber, que es generalitzarà de manera progressiva sobretot el territori marroquí i en tots els cicles de formació (ara només l’estudien 500.000 xiquets de primària).

A més, el personal de les diferents institucions i administracions de l’Estat i establiments regionals rebran formació per a realitzar un servei públic en amazigh i ser capaços de redactar documents oficials en aquest idioma. Amb la nova llei, el Parlament garantirà una traducció simultània de totes les seues sessions en amazigh, i, a nivell judicial, els diferents tribunals hauran de garantir de forma gratuïta la traducció a aquest idioma als ciutadans que el reclamen.

Després de la seua aprovació, els diferents departaments de l’Estat tindran un termini de cinc i quinze anys per a implementar aquestes noves disposicions. “És un gran dia, aquesta llei permetrà al amazigh ser efectivament una llengua oficial i amb drets”, es va felicitar Ahmed Boukouss, director de l’oficial Institut Real de la Cultura Amazigh (IRCAM) en declaracions a Efe.

Dificultat financera

No obstant això, Boukouss va subratllar que l’aplicació d’aquesta llei s’enfronta als reptes de garantir els recursos humans i financers necessaris. Per exemple -va detallar- es necessitaria triplicar el nombre de professors (actualment són 5.000) per a portar el amazigh a tots els nivells escolars.

La llei aprovada ha tingut un llarg recorregut de quatre anys, i ha suscitat també reticències polítiques sobretot per part dels islamistes del Partit Justícia i Desenvolupament (PJD, que encapçala el govern), i del nacionalista Partit Istiqlal, que es van oposar al fet que l’alfabet tifinagh amb el qual s’escriu el amazigh apareguera en els bitllets de banc.

Per als activistes amazigh, les disposicions de la llei no basten per a assentar el caràcter oficial d’aquest idioma.

Crítiques a la llei

El prestigiós activista amazigh Ahmed Asid va criticar en declaracions a Efe el retard en l’aprovació d’aquesta llei, la qual cosa segons ell s’explica pel caràcter “no prioritari” d’aquest idioma en l’agenda governamental. Per part seua, la diputada Fatima Saadi, de l’opositor Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), va indicar en la seua intervenció en la sessió parlamentària que la nova llei malgrat la seua importància “no resoldrà certes complexitats, com el rebuig dels noms amazigh en els registres civils”. És paradoxal que l’oficialització del amazigh coincidisca amb la reducció del seu nombre de parlants, segons xifres oficials.

Els resultats del cens nacional realitzat en 2014 per l’oficial Alt Comissariat del Pla (HCP, òrgan estadístic) demostren que quasi la totalitat dels marroquins parlen “dariya” (àrab dialectal) enfront d’un 27% que parla alguna de les variants del amazigh (berber), un idioma més usat en el camp que a la ciutat. Segons aquest cens, criticat pels activistes berbers per minimitzar el seu idioma, la llengua amazigh està més estesa en les zones meridionals que es troben entre l’Atles i el Sàhara, a més del Rif, en el nord.


Font: 20 minutos Foto: Raul Cacho Oses on Unsplash

Post tags:

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

No tens permís per a registrar-te
Cart Item Removed. Undo
  • No products in the cart.

Si continues utilitzant aquest lloc aceptes l'ús de cookies. Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar