fbpx

L’ONU condemna per primera vegada a Espanya per la devolució en calent d’un xiquet que va saltar la tanca de Melilla

Comparteix:

Els guàrdies civils que ho van baixar del reixat es van limitar a emmanillar-ho i “expulsar-ho sumàriament”. Es tracta de la primera ocasió en la qual Nacions Unides es pronuncia rotundament respecte a la il·legalitat d’aquestes expulsions de menors.

Nacions Unides ha condemnat a Espanya per deportar a un xiquet, D.D, de 15 anys que va saltar només la tanca de Melilla per a passar a Espanya. Va ocórrer fa cinc anys quan el jove va aconseguir entrar al país fugint de la guerra de Mali. Segons informa Cadena Ser, els guàrdies civils que ho van baixar de la tanca, després de diverses hores encimbellat al reixat, es van limitar a emmanillar-ho i “expulsar-ho sumàriament” en contra de nombrosos articles de la Convenció de sobre els Drets del xiquet.

Es tracta del primer dictamen de l’ONU que condemna la devolució en calent d’un menor. És la primera vegada que Nacions Unides es pronuncia clara i rotundament respecte a la il·legalitat d’aquest tipus d’accions ja que el Comité assenyala clarament “l’obligació dels Estats de proveir protecció i assistència especials a xiquets no acompanyats”. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que ja va condemnar a Espanya a l’octubre de 2017 per aquestes expulsions il·legals de dues persones, però la sentència està pendent de pronunciament després del recurs presentat pel govern espanyol.

El Dictamen del Comité ha conclòs que la llei i la pràctica espanyola vulneren els drets continguts en els articles 3, 20 i 37 de la Convenció dels Drets del Xiquet. “Les autoritats espanyoles no van identificar al menor, no van tindre en compte l’interés superior del xiquet, no li van proporcionar assistència especial com a menor d’edat i van incomplir la prohibició de tortura o altres tractes cruels, inhumanes o degradants”, critiquen des de European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR) i la Fundació Raíz, entitats que van acompanyar i van donar suport a D.D durant el procés judicial.

Des que van tindre lloc aquests fets, al desembre de 2014, el jove ha viscut una batalla judicial i administrativa. En el dictamen, el Comité sobre els drets del xiquet de l‘ONU ha sigut contundent en constatar que, Espanya, en expulsar al menor de Mali , “no li va brindar” protecció i assistència especials en la seua condició de xiquet no acompanyat (article 20 de la Convenció sobre els Drets del Xiquet); no va respectar el principi de no devolució i va exposar a l’autor a córrer el risc de patir actes de violència i tractes cruels, inhumans i degradants al Marroc (article 37) i no va considerar l’interés superior del xiquet (article 3)” es detalla en el text signat després de l’adopció d’aquesta decisió el passat 1 de febrer.

Aquest cas ha sigut possible gràcies a que 28 dies després de l’acció il·legal dels guàrdies civils, el xic va aconseguir saltar i quedar-se a Espanya. Va ser el 30 de desembre de 2014 , quan va començar a demostrar que només era un xiquet i que, per tant, se li havia de donar el tracte que exigia la llei del menor. Però l’Estat espanyol va intentar desacreditar la seua versió. Va al·legar que quan va entrar a Espanya “va declarar tindre un altre nom i ser major d’edat”, o que el 2 de desembre, el dia dels fets condemnats per l’ONU, el xic “no portava cap mena de document d’identitat”, però ningú li va preguntar el seu nom i mai va rebre assistència jurídica en aquesta “deportació sumària”.

L’Executiu del Partit Popular va introduir en 2015 la figura del “rebuig en frontera” en la Llei d’Estrangeria a través de la ‘llei mordassa’ per a tractar de donar encaix jurídic a les devolucions en calent d’immigrants. Però el TEDH va condemnar a Espanya per aquestes pràctiques en 2014 i va tirar per terra l’intent de legalitzar-les.

“Mai més”

“Em sent feliç i més lliure ara. M’agradaria que tothom ho sapiguera i que no tornara a ocórrer mai més”, diu D.D, que, a més, amb anterioritat havia patit, maltractament i violència per part de les forces de seguretat marroquines. Actualment ja posseeix el permís de residència. Gràcies a l’ajuda de la Fundació Raíces, va rebre la deguda protecció i va aconseguir alleujar el mal físic i emocional patit. Ara treballa com a jardiner a Madrid.

“Em sent feliç i més lliure ara. M’agradaria que tothom ho sabera i que no tornara a ocórrer mai més”

El Comité amb aquesta resolució obliga l’Estat espanyol a revisar la llei de Seguretat Ciutadana i la legislació que autoritza aquest tipus de devolucions en calent” a Ceuta i Melilla per a evitar que es cometen violacions de drets similars en el futur i condemna a Espanya a proporcionar a D.D una reparació adequada, inclosa una indemnització financera i rehabilitació pel mal patit.

“La decisió té una importància fonamental per a la protecció dels menors no acompanyats, no solament a la frontera hispà-marroquina, sinó a les fronteres terrestres en general”, afirma Carsten Gericke, representant de D.D. i advocat cooperant de ECCHR. Lourdes Reyzábal, Presidenta de Fundació Raíz, afig que “aquest cas, una vegada més, posa en evidència que, a Espanya, en el cas dels xiquets estrangers, les polítiques de protecció a la infància estan sotmeses a les polítiques d’estrangeria i del control dels fluxos migratoris i les fronteres continuen sent espais on no es respecten els drets de les persones i on no existeixen les garanties jurídiques bàsiques. Esperem que Espanya complisca amb el Dictamen de l’ONU i recorde que ha de complir amb el Dret Internacional i amb tots els Tractats i Convenis que voluntàriament ha signat i ratificat”.


Font: El Público Foto:  Phil Botha a Unsplash

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Tancar
Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda