fbpx

“L’art s’ha tornat amable, ja que l’amable agrada, … està el rebel-amable, el crític-amable, el lleig-amable” Daniel Dobarco

Comparteix:

Daniel Dobarco
Castelló, Espanya (1988)
Viu a València, Espanya
FORMACIÓ
2016 Grau en Belles arts en la UPV. València, Espanya.
2011 Estudis superiors de grau superior en il·lustració, Escola d’Art i Superior de Castelló, Espanya.
DISTINCIONS
2015 Preseleccionat, FIGURATIVES XV, MEAM (Museu Europeu d’Art Modern) de Barcelona, Espanya.
Accèssit, XXV Concurs de Pintura Ràpida Beltrán Segura, Sot de Xera.
Seleccionat,XI concurs de pintura i fotografia de la casa de l’alumne, Universitat Politècnica de València
Seleccionat, concurs de pintura, PREMIS DE JOVENTUT CIUTAT DE CASTELLÓ.
EXPOSICIONS COL·LECTIVES
2015 Fundació Caixa Rural, Vila-real, Castelló.
2009 Exposión de gravats EASD (Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló. Antonio Pradas, Sala Bancaixa de Castelló, Espanya.

-En quin moment vas canviar la forma de pintar?

Aquest estiu, després de realitzar una obra de 2 x 2 metres amb factura barroca salvant les distàncies, em vaig adonar que queia una vegada i una altra en el mateix i necessitava un canvi de fons. Després de la frustració, vaig decidir agafar uns retoladors que tenia i arremetre contra el quadre. Amb això vaig trencar aqueixa barrera que li dóna un valor auri a l’obra, mesos de treball que van acabar amb la seua destrucció, però gràcies a això em vaig atrevir a proposar-me noves formes de procedir.

 

Quin és el motiu d’aquest canvi, si es que hi ha motivació, clar.

Les meues inquietuds teòriques no les responia el meu procés pictòric, necessitava d’un procedir més directe, no pensant tant en una fi a través de l’esbós, sinó que l’obra em sorprenguera. Amb això no vull dir que siga un procés basat en l’automatisme, sinó que tenint en compte les meues inquietuds teòriques, aquestes es materialitzaren des de l’inesperat, mantindre un diàleg basant en una temporalitat present i no sotmesa a una idea de futur.

La grafía i la línea apareixen més en les teues obres…

Sí, això té a veure amb un text d’Ortega que vaig llegir en relació a l’home gòtic, en un fragment va començar a analitzar l’art gòtic i en concret la seua línia. Jo fins al moment, havia tingut una afinitat amb el procés orgànic de la mà, les pinzellades directes i segures, però això em va fer plantejar-me noves qüestions i volia provar de frenar aquests impulsos, sotmetre la mà al concepte.

L’Alquimia com a protagonista. Com vas descobrir l’alquimia i quina és la seua influència en la teua obra?

El meu interés a nivell general és el carnavalesc com a forma de pensament, que és en el que es basa la meua investigació de doctorat. Arran de les diferents lectures sobre el sacre i el profà, un dia va arribar a les meues mans un llibre que parlava sobre l’hermetisme, Demian, d’Hermann Hesse. Són d’aquells llibres que arriben sense motiu, que els trobes en un moment que per algun motiu t’afecten. La curiositat em va portar a buscar sobre el gnosticisme i d’ací a l’alquímia. Buscava un canvi en la meua pintura i que millor que la transmutació.

Es pot tendir un pont entre la literatura i la plàstica?

La literatura és el millor camí per a la narració, això és una obvietat, la plàstica juga amb una altra dimensió, amb un altre tipus de paranys, no és tan lineal. A mi m’interessen aquests paranys.

La connexió amb Madrid dels pintors valencians és notable… Contan’s un poc on podrem trobar la teua obra.

La veritat que Madrid és al costat de Barcelona, els punts cardinals per a donar-se a conéixer al panorama internacional, encara que hui dia la web ha canviat molt el marc. Ara mateix, part de la meua obra estarà present en la galeria web de Shaisho, que té seu a Madrid.

Quins elements s’oposen en la teua obra? Per què?

L’alteritat, és un punt important en la idea del carnavalesc. Són les idees d’inversió i transgressió, forces que proposen canvis i que amb elles entrem en formes de pensament que ens conviden a pensar i a contemplar la realitat. En l’obra més recent m’interessa la complementarietat entre els ferrers i els alquimistes. Els primers, li fiquen les ferradures al cavall, forgen armes i armadures, tenen la visió de la ciència i la tècnica com a superació de la naturalesa, busquen la vida, encara que moltes vegades amb aquestes eines es doblega. Els alquimistes, advoquen per la transmutació, pretenen millorar la naturalesa i a ells mateix, però sempre a través d’aquesta i de la gnosi. Estan més pròxims a la idea de la filosofia, de la contemplació, d’aprendre a morir. En pintura, a nivell plàstic, la línia gòtica i la pinzellada orgànica són el reflex d’aquestes dues visions. Es divideix per tant en tres seccions, ferrers, alquimistes i ferrers i alquimistes, en l’última es pretén aquesta unió entre oposats, Eros i Thanatos.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Supra scripte: lleno, vacío, flexible y rígido, 2018. 162 x 130 cm. #painting #drawing #contemporaryart #art #danieldobarco #arte @centredartlarectoria

Una publicación compartida de Daniel Dobarco (@danieldobarco) el

Hi ha més automatisme en el teu art que abans?

L’automatisme és un mètode principalment utilitzat pels surrealistes, més abocats al subconscient i l’oníric. El meu propòsit és diferent, jo estic més interessat pel simbòlic i pel sentit obtús, que encara que amb una tendència absurda, necessita d’una manera de conceptualitzar diferent, més específica. És cert que em deixe portar, però no pel subconscient sinó que tinc una concepció preparada, però en la pràctica permet l’error, l’inesperat, deixe que el quadre em parle.

Què trobes a faltar en els últims anys en el món de l’art?

És una pregunta complexa, crec que estem en una etapa també complexa. Mai han hagut punts artistes, l’art s’ha popularitzat amb les xarxes i crec que el que més trobe a faltar és capacitat crítica, tant per uns com pels altres. L’art s’ha tornat amable, ja que l’amable agrada, es popularitza, però que no es malinterprete, està el rebel-amable, el crític-amable, el lleig-amable, és com si tot estiguera contaminat de l’art kitsch o pop en el conceptual. Estem en una etapa anti-revolucionària, anti-contemplativa, pro-capitalista, és còmic perquè venim d’una crisi terrible.

Penses que la tècnica hiperrealista està renyida amb el simbolisme?

Una altra pregunta complexa. El tema seria que per a simbolitzar cal llevar, és a dir, cal eliminar dimensions, que permeten que el símbol present la seua major força i poder, que seduïsca. Si veus un crani hiperrealista t’interessen diferents coses com la seua factura, el color, el clar-fosc, t’envaeix la mímesis. Si veus un crani romànic penses en la mort, memento mori.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Socarrats: La historia del asombro, 2018. Cerámica, 150 x 130 cm. #art #painting #ceramics #artwork #contemporaryart #arte #ceramica #danieldobarco

Una publicación compartida de Daniel Dobarco (@danieldobarco) el


Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Close

Paisdelmar

Benvinguts

Close

Sign in

Close

Cart (0)

Cart is empty No products in the cart.

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda