“Hem de tornar a defensar els drets humans… i fer-ne bandera” Mar Sabé Proactiva Open Arms

Davant les nombroses negatives, excuses i impediments per a salpar, que s’han estés als altres vaixells de rescat, creuen que realment no és una “decisió política” com indica el govern? I, si és així, com o de quina manera es poden modificar els mecanismes burocràtics, per a aquests casos? Estem davant d’una voluntat cent per cent política. Els nostres vaixells estan perfectament equipats per fer la tasca que tenen encomanada. D’observació i vigilància, d’acord, però les lleis del mar obliguen a qualsevol embarcació a rescatar persones naufragant o persones que necessiten assistència. Igual que passa a terra, se’ls ha de socórrer, com diu tota la legislació de drets marítims internacionals i també tots els convenis que han signat els països de la Unió Europea. Estem en una situació en la qual el govern espanyol, en aquest cas a nosaltres, ens ha denegat el despatx al.legant una situació administrativa. Però no té cap sentit, perquè, quan te’l llegeixes, t’adones que és exclusivament una decisió política. Segons ells, el nostre vaixell no té totes les condicions, o no té els permisos en regla. Nosaltres tenim tota la tripulació i documentació en regla, ho tenim tot a punt per a poder eixir. L’únic que ens diuen és que tot té a veure amb decisions polítiques d’altres països que s’han dut a terme en altres casos. Quants morts diaris suposa quedar-vos aturats? Això és impossible de saber, però UNHCR, d’ACNUR, va fer una estimació que cada vegada que no hi ha vaixells al Mediterrani, per cada dia era com a mínim 8 morts. Nosaltres creiem que són molts més que això, però si no hi ha ningú que pugui veure quines embarcacions estan sortint i en quines situacions es troben també, és impossible de saber. Nosaltres hem fet un algoritme, tenint en compte les dades oficials, però, tots sabem que les dades oficials no són reals, perquè són les úniques de saber, però segur que són molts més morts dels que oficialment s’estan comptant. En el que portem d’any, al gener, segons dades oficials, ja hi ha hagut més de 200 morts. Però nosaltres estem convençuts que en són molts més.   Quins són els organismes o institucions que més vos estan ajudant en la vostra missió? Hi ha un reacció en la gent? Noteu més consciència de la problemàtica? Nosaltres el que tenim és el gran suport de la ciutadania. Nosaltres som una resposta ciutadana a una inacció deliberada de les administracions. I, com a ciutadans, sí que hem rebut molt de suport de la gent que no es vol quedar de braços plegats davant d’aquesta situació. Hem rebut suport d’administracions locals, ajuntaments i diputacions, sobretot el de Barcelona, Madrid, València, Saragossa, però també d’ajuntaments petits que han fet proposicions i declaracions dient que no té cap sentit que el nostre vaixell estiga aturat. Per tant, tenim el suport de l’administració que és més propera al ciutadà. Hi ha més consciència del problema en la ciutadania? Sí, realment és l’únic que ens queda. Sensibilitzar la ciutadania perquè exigim que aquestes coses no siguen d’aquesta manera. Fa poc, des de Balears es va iniciar una acció que consisteix en fer un fum a torres de l’homenatge en recolzament a les dones refugiades. Aquest any l’han recolzat més de 60 punts geogràfics de les Balears i del Marroc. Quin és el panorama de la dona refugiada que creua la Mediterrània? N’hi ha cada vegada més casos? Les dones que fugen i que nosaltres acabem rescatant tenen una història faixida. A més a més de ser persones en que han vist vulnerats tots els seus drets, com totes les altres persones que emigren, a més a més, en molts casos, en el 100 % dels casos els seus cossos són utilitzats com a arma. Han patit violacions, vexacions i situacions de tortura pel sol fet de ser dones. Moltes han tingut fills d’aquestes violacions, i moltes els han vist morir. La veritat és que la situació és molt precària. Per tant, nosaltres, cada vegada que rescatem, intentem sempre atendre primer la gent ferida i després les dones i els nens, perquè són els més vulnerables. Què els demanaríeu, als governs autonòmics, per millorar el salvament marítim i l’atenció. Als governs i a les administracions en general, que no té cap sentit que el nostre vaixell estiga parat. Ara mateix, és el ministeri de Foment el que ha de moure fitxa i el que ha de trucar a capitania marítima a Barcelona i el que ha de acabar amb aquest bloqueig. Igual que el nostre, altres vaixells, perquè ara, per exemple, a Espanya també hi ha l’Aita Mari bloquejat sense motiu, i a Itàlia el Sea Watch, i el Juventa també està parat a Sicília des de fa ja molt més de temps. Bàsicament, els ho demanaríem a totes les administracions en general. El que estem dient és que nosaltres som organitzacions humanitàries que arribem allà on no arriben les administracions, perquè no volen. Les administracions bàsicament haurien d’estar fent la feina que estan fent les organitzacions no governamentals. Per tant, ja que ells no fan la feina, com a mínim no criminalitzes els que sí que l’estan fent. El que haurien de fer és acabar els bloquejos, deixar-nos fer la nostra feina, i sobretot buscar alternatives i vies legals i segures, perquè el que no pot ser és que aquestes persones que fan tot el trajecte en aquestes condicions no en tenen una altra. És un problema estès a tota Europa? Sí, és un problema europeu. Però, en el nostre cas, el que ens ha aturat el vaixell és el govern espanyol, però evidentment és una deriva que ja fa temps que s’està veient. Que tot va començar amb les eleccions a Itàlia l’any passat, al març del 18, i que es va canviar el govern a l’extrema dreta i amb Salvini, que va començar a tancar els ports a Itàlia. I també s’han tancat els ports maltesos. És una deriva de tota Europa, que actua així en lloc de monitoritzar i anar en compte amb les polítiques xenòfobes. És un problema a gran escala que s’ha de solventar des de totes les perspectives. Com diría Vicent Monsonís, fa falta més filoxènia a Europa… El que cal és reivindicar l’Europa dels valors. Estem en un moment en què els valors i els drets humans no s’estan potenciant. Al contrari, sembla que ens siga un poc igual a tots. Hem de tornar a defensar els drets humans que tots els països europeus han sotasignat i fer-ne bandera. I això no s’està fent avui en dia.
Foto: facebook
Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Close

Paisdelmar

Benvinguts

Close

Sign in

Close

Cart (0)

Cart is empty No products in the cart.

Currency

Si continues utilitzant aquest lloc aceptes l'ús de cookies. Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar