fbpx

Un projecte d’investigació demostra que els íbers decoraven amb ivori, estany i ambre

Comparteix:

El projecte d’investigació financiat per la Generalitat Valenciana i el Ministeri d’Economia i Competitivitat, pioner en l’estudi d’objectes realitzats en matèries dures d’origen animal en la Península Ibèrica demostra la importancia de la cultura ibèrica en l’intercanvi de materials de valor, el nivell de desenvolupament de l’artesania, el seu poder adquisitiu i el gust artístic de les elits iberes.

L’anàlisi amb fluorescència de raigs X de cinc mànecs de ganivet d’ivori ibèrics procedents de dos jaciments murcians, un valencià i un altre català ha posat de manifest que en la seua decoració també s’usaven materials de valor com l’estany i l’ambre, segons una investigació.

És la primera vegada que en el Mediterrani occidental es descobreix l’ús d’aquests materials valuosos en un objecte, segons la directora de la investigació, Consuelo Mata, professora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

Ha destacat l’elevat nivell tècnic de l’artesania quant al disseny de les decoracions dels mànecs, en ambre adherit amb estany que actuaria com una espècie d’adhesiu.

A pesar que inicialment l’equip investigador va pensar que les incrustacions estaven fetes amb algun tipus de pedra, l’anàlisi amb raigs X i infrarojos va detectar la presència d’estany i ambre en aquests mànecs de fa 2.400 anys, han informat fonts de la Universitat de València.

Fins al moment, en el món íber i en general en l’àrea del Mediterrani occidental es desconeixia l’ús de tres materials amb tant valor en un únic objecte.

Aquest treball s’emmarca dins d’un projecte pioner en l’exploració d’objectes de la cultura material del poble iber, formats per matèries dures d’origen animal com a ossos, banyes o ivori, que ha sigut publicat en la revista ‘Archaeological and Anthropological Sciences’.

La investigació ha sigut realitzada per Gianni Gallello, coordinador de la unitat d’investigació multidisciplinària ArchaeChemis; Agustín Pastor, del Departament de Química Analítica de la Universitat de València; Marta Blasco i Eva Collado, del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV; i Lucía Soria, del Departament d’Història i Àrea de Prehistòria de la Universitat de Castella-la Manxa.

En opinió de Marta Blasco, possiblement, els objectes van pertànyer a les elits de la cultura ibèrica i tal vegada l’ambre va ser emprat pel seu valor i la seua bellesa, encara que per l’estat de conservació dels mànecs en l’actualitat, aquests aspectes no es poden apreciar en tota la seua esplendor.

Arran d’aquest descobriment sorgeixen una sèrie d’interrogants com conéixer la manera de circulació de les matèries primes i la seua procedència -l’ivori prové de fora de la península-, esbrinar si les peces van ser importacions mediterrànies o si, per contra, els artesans ibers van fabricar les obres d’artesania.

La procedència de l’ambre no s’ha pogut concretar però es té constància de l’existència de jaciments d’aquest material localitzats en diferents punts europeus i de la península, mentre que l’estany és una matèria prima habitual en l’àmbit del poble íber.

En qualsevol cas, la presència conjunta d’aquestes tres matèries primeres en una mateixa peça no estaria a l’abast de qualsevol, la qual cosa evidencia el paper de la cultura ibèrica en l’intercanvi de materials de valor, el nivell de desenvolupament de l’artesania, el seu poder adquisitiu i el gust artístic de les elits iberes.


Font: La Vanguardia Foto: 20 minuts

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Tancar

Paisdelmar

Benvinguts

Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda