fbpx

Com tractar als xiquets amb dificultats per a començar a parlar

Comparteix:

Els primers anys de vida dels xiquets es troben plens d’esdeveniments crucials i decisius, però potser la fita més celebrada és la producció de les primeres paraules, la qual cosa té lloc a al voltant dels 12 mesos. No obstant això, el desenvolupament del llenguatge es cimenta en les primeres trobades entre els bebés i els pares. Es tracta d’una tasca conjunta, on l’adult va donant pincellades al xiquet perquè aquest construïsca la seua llengua materna. Així, el llenguatge s’adquireix en situacions d’interacció, principalment lúdiques, on es produeixen els intercanvis lingüístics entre tots dos actors i on el paper de cadascun va canviant a mesura que augmenta l’edat del xiquet.

Durant el primer any de vida, els xiquets produeixen les seues primeres 50-100 paraules, però aquest creixement ocorre lentament fins al moment en el qual són conscients que els objectes “posseeixen” un nom (associació nomene-objecte), produint-se el que es coneix amb el nom de fast mapping. Això dóna lloc a un increment significatiu i exponencial del vocabulari infantil.

No obstant això, s’ha observat que al voltant d’un 15% de xiquets amb 2 anys presenten un retard en l’adquisició del vocabulari en absència de problemes neurològics, sensorials o cognitius. És a dir, són xiquets amb un desenvolupament típic les habilitats cognitives del qual no verbals són equivalents a les del seu grup d’edat però que adquireixen el llenguatge més tardanament.

A aquests xiquets se’ls denomina xiquets amb inici tardà en el llenguatge (en anglés late talkers). La caracterització definitòria és que a l’edat de 2 anys presenten un retard en el seu vocabulari expressiu, perquè produeixen un nombre limitat de paraules, menys de 50, mostren un inventari fonològic reduït i absència d’estructures sil·làbica complexes, no fan combinacions de paraules, empren menys gestos comunicatius i manifesten dificultats de comprensió. Cal afegir que són un grup heterogeni, ja que no tots manifesten les característiques anteriors en el mateix grau de severitat, la qual cosa dóna lloc a perfils de desenvolupament diferenciats.

Causes i conseqüències de l’inici tardà de la parla
Les causes han d’explicar-se des d’un model dinàmic multifactorial, que va des de característiques intrínseques del subjecte (factors biològics, cognitius o sensorials) fins a familiars i socials (nivell educatiu dels pares, antecedents familiars, estrés matern, temps que s’interactua amb els xiquets, etc.).

Per aquest motiu no hi haja una prova única d’avaluació i s’utilitzen tant inventaris de desenvolupament comunicatiu que han de ser complementats pels pares, com l’observació del vocabulari expressiu, la comprensió i la intenció comunicativa d’aquests xiquets en situació d’interacció amb un especialista en el llenguatge.

D’altra banda, algunes de les conseqüències de l’inici tardà del llenguatge són que aquests xiquets possiblement manifestaran problemes d’integració social i dificultats d’aprenentatge i fins i tot s’ha establit que un 7% acabarà presentant un trastorn específic del llenguatge (TEL). A més, com més es tarde a intervindre, més dificultats tindrà el xiquet per a respondre a les demandes de l’escola, ja que el llenguatge és un instrument fonamental per a aprendre.

Així, en l’etapa d’Educació Infantil podran mostrar dificultats amb l’aprenentatge de fonemes, lletres i la consciència fonològica, prerequisits indispensables per a aprendre a llegir.

En edats més tardanes (8 i 9 anys) s’han observat diferències significatives en les tasques de lectoescriptura, la qual cosa apunta novament a febleses persistents. Per tant, és fonamental que aquests xiquets continuen sent observats i controlats per a l’èxit educatiu per l’impacte que presenta el llenguatge en moltes, si no en totes les àrees de rendiment acadèmic.

Malgrat les evidències en el retard del desenvolupament llenguatge, encara hi ha una part de la societat que reconeix que no cal preocupar-se per això i s’escuden que el xiquet “ja parlarà” i expressen justificacions pelegrines com “si el pare/mare va parlar molt tard i mira-ho ara, no calla”, “no hi ha cap xiquet mut”, etc. Aquesta actitud de deixadesa implica retardar la consulta amb un logopeda amb la consegüent demora en la intervenció.

Estratègies per a afavorir l’ús del llenguatge
Si un dels trets definitoris dels xiquets amb inici tardà del llenguatge és el seu escàs vocabulari expressiu, les mesures d’intervenció han d’anar dirigides a aquest àmbit fent un ús del llenguatge.

Entre les estratègies per a afavorir aquest ús es troben:

Deixar que el xiquet prenga la iniciativa en les interaccions, la qual cosa no significa que li deixem fer el que vullga. Això respondrà als interessos del xiquet, a més, d’afavorir l’augment del nombre d’interaccions i intercanvis lingüístics, sobretot si es realitza en situacions de joc i de rutines. En el llibre Parlant… ens entenem els dos (Pepper i Weizman, 2007) es plantegen les estratègies OEE per a ajudar a construir el llenguatge:

a. Observar: a què mira el xiquet, descobrir que l’atrau, etc.

b. Esperar: deixar-li parlar, inclinar-se i mirar al xiquet amb interés.

c. Escoltar: parar atenció a totes les paraules i gestos, encara que la producció siga inintel·ligible.

No sotmetre de manera extenuant als xiquets a situacions d’avaluació, com per exemple “com es diu això?”.

Estendre el que ells diuen, és a dir, allargar el nombre de paraules dels enunciats infantils en el context de la rutina i d’una manera natural.

Procurar fer preguntes obertes del tipus “què vas fer hui en el col·le?”.

Posar-se en el mateix pla de visió que el xiquet per a captar la seua atenció.

Repetir el mateix vocabulari en nombroses ocasions i en contextos diferents perquè s’ha observat que necessiten major nombre d’exposicions a les paraules noves perquè formen part del seu repertori lèxic.

En definitiva, com recull el professor Gerardo Aigualit, de la Universitat de Navarra, “el xiquet que tothom sembla conéixer, que fins als quatre anys no va parlar i després va parlar bé, no existeix”.


Font: The Conversation Foto: Ekaterina Kuznetsova a Unsplash

Som un Grup Editorial valencià establert a Vila-real des de desembre de 2018 i amb el propòsit de difondre continguts e informació actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Tancar

Paisdelmar

Benvinguts

Tancar

Entrar

Tancar

Cistella (0)

Cart is empty Afegeix cultura a la teua cistella

Paisdelmar

Benvinguts

Moneda